Històries

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Aquests dies un bon amic ha presentat un llibre, Ovelles i merda –falca publicitària: molt recomanable!– i molt aviat un altre bon amic en presenta el seu, de receptes de cuina i història...

El meu professor d’antropologia deia que els homes no només estem fets de cèl·lules i teixits, sinó que som una estructura d’històries que ajuden a sostenir els somnis. Com podeu imaginar als meus 20 anys, plens d’utopies, aquella frase em semblava un himne, quelcom que dur per senyera... Amb 40 crec que poc a poc ens anem descarregant de somnis i carregant d’històries... (en tots els sentits).

Suposo que per tornar a carregar-nos de somnis cal que buidem històries... i alhora ens en nodrim d’alienes. Si fem un cop d’ull al passat, explicar contes, aventures i romanços és tan antic com el foc i, alhora, vital per aprendre i caminar endavant... Escriure, llegir, cantar, compondre (perquè el llenguatge musical en aquest cas és molt vàlid) ens fa humans. Ens fa ser el que som. En definitiva, ens far ser únics i diferents.

Cadascú de nosaltres porten un conjunt d’històries viscudes, moments familiars, viatges, tardes amb els amics, el primer petó, la primera cervesa... D’històries escoltades, els contes dels pares, l’avi parlant de la guerra (poquet, per desgràcia), el pesat del tiet de tant en tant ens explica les aventures de la mili, els Erasmus dels amics, les cançons que ens sabem de memòria de tant escoltar a l'Ipod... D’històries llegides, vistes al cinema... Aquest bagatge ens fa viure la mateixa situació de forma diferent a la persona que tenim al costat... Per això cal ser molt conscient de qui ens explica les coses i perquè.

Diuen que la història l’escriu el guanyador, jo crec que avui en dia el guanyador és el que millor sap vendre la seva història. Perquè els que rebem les històries no som capaços d’analitzar què hi ha al darrera. Ens hem convertit en una societat de titulars, que no aprofundeix en els fets ni, molt menys, en qui els explica. I així anem omplint i sense buidar; sense donar espai als somnis; sense deixar-nos enamorar pels cotadors d’històries que tenim al voltant.

Gràcies amics que escriviu... per buidar-vos i deixar entrar somnis que ens puguin alimentar.

Edicions locals