Parlem d'unitat…

Professora jubilada

Cada vegada que sento parlar d’Unitat, vull dir la d’Espanya, -quina si no? La dels partits sobiranistes? No-. Continuo, doncs, la primera frase: quan sento la famosa paraula Unitat, sempre recordo un fet que vam viure, fa ja una bona pila d’anys.

Érem a París, a la Trobada europea de Taizé que la Comunitat ecumenista d’aquest petit poblet de la Borgonya, organitza anualment en diverses capitals europees. La Trobada s’escau sempre entorn del Cap d’Any. I la festa de la nit, se celebra amb participació personal i alimentària de les famílies acollidores i de part dels milers de participants que també aporten el que poden, sobretot la gana, perquè la immensa majoria és personal molt jove. Com que els milers no cabrien en un sol local, per a la festa se’n busquen uns quants pels diversos barris, parròquies, etc.

Nosaltres érem al teatre d’una parròquia ortodoxa –l’ecumenisme inclou totes les branques del Cristianisme, però segur que això ja se sap–.

I allí menja, canta i balla la concurrència. Des dels micros, es demana a les diverses nacionalitats que hi ha a la sala, si poden oferir-nos danses i cants propis de cadascun dels països representats allí. Tots s’ho parlen i, sí, ho provaran. Surten els txecs i ens sorprenen amb un preciosa dansa trenada; toca el torn als polonesos i ballen una polca que s’estén joiosa per tota la sala; ara els alemanys, amb un ball com els de les pel·lícules del XVIII que, ens van explicar, se solia ballar als instituts quan acabaven secundària. Tots ells van fer-ho prou bé i, a més, ens van convidar a ballar amb ells. Els de Passaltpas s’haurien avergonyit de nosaltres si ens haguessin vist.

Van reclamar la dansa als espanyols, que fins aleshores no havien piulat. N’hi havia de Madrid, Andalusia, País Basc i Catalunya. Es van reunir un bon grup de joves i van deliberar una bona estona. Nosaltres ja tremolàvem. Per fi surten i, tots plegats, es posen a cantar... La vaca lechera. No sé si podria ser un bon exemple del que és la Unidad de España. Bé, podria haver estat pitjor; si més no, aquesta la sabíem tots.

Edicions locals