Recuperar tradicions

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Amb l’arribada del Carnestoltes Granollers s’omple de colors i festa. Amb la cremada del rei Carnestoltes, de dol i bon humor... El ball de donzelles amb el seu flaire a mimosa cada cop més multitudinari...

Ens hem acostumat a aquestes festes i ens sembla que sempre han sigut iguals. Però no fa tant la cosa era molt diferent. Les meves fotos del ball de Carnestoltes quan era petita eren del pati del Casino i érem quatre arreplegats. La rua era escassa i, encara gràcies, que la gent de Canovelles i els pobles del voltant ens volien acompanyar. Recordo als diablots i el rei Carnestoltes com a gran novetat. El concurs de truites ni ens el podíem imaginar.

El ball de gitanes era quelcom que feien a altres pobles i que els avis comentaven que germans, tiets o pares, en els seus temps a Granollers l’havien ballat.

L’enterrament de la sardina era gairebé una festa familiar; els quatre que hi érem ens coneixíem i cabíem a la plaça de les Olles amb tota tranquil·litat.

Avui des de la meva mirada de dona... només vull dir una cosa: Gràcies! A tècnics de Cultura, a músics, a balladors, a diablots (us estimo), a Ampas, escoles de teatre, etc. A tots els que feu possible que gaudim d’aquests dies, però sobretot a tots els que feu que recuperem tradicions. Recuperar o inventar que a Granollers això de crear festes modernes tradicionals, ho fem prou bé. Oi que sí, Blancs i Blaus?

Les coses no surten del no-res, hi ha una feinada al darrera, moltes hores invertides, moltes persones que estimen la ciutat i vetllen per la seva cultura.

Cultura del poble i per al poble, perquè si no sabem d’on venim. Com sabrem cap a on anar?

Permeteu-me acabar amb una frase que portava en una pancarta el 8-M, una senyora molt gran: “Estic aquí perquè pugueu tenir, el que jo no he tingut”.

Edicions locals