Parlem de la UPG, parlem de música

Professora jubilada

Imagino que els qui assistim a les classes de la UPG (Universitat popular de Granollers) som una mena de privilegiats; servidora, si més no, m’hi sento. Escollim entre assignatures variades, interessants i impartides per professors que estimen allò que ens transmeten. Cal dir -i em sembla que ells ja ho saben-, que Mariano Fernández i els companys que el van secundar en la idea de tirar endavant la UPG, poden sentir-se satisfets a bastament.

I avui vull parlar d’un fet que a mi em sembla extraordinari, perquè no m’imaginava en el moment de matricular-me al curs de Música, que hores d’ara em trobaria en un tercer curs i amb una bona colla de fidels alumnes -homes i dones-, el nombre dels quals ha crescut cada any fins arribar a prop de setanta. El primer curs vam aprendre Història de la música clàssica, el curs passat i l’actual estem fen Audició i amb la curiositat per veure què ens espera el proper curs, encara que ja en tenim alguna petita idea.

Suposo que la majoria d’alumnes que vam escollir aquesta matèria és per l’afició a la música, sobretot a la clàssica. I n’hem tinguda a cada classe, molta i bona, amb l’oportunitat d’assistir a alguns assajos de l’Orquestra de la ciutat.

A part de l’afició per la música, el que ens porta cada dijous a classe és la manera com se’ns transmet, com se’ns explica la matèria. La responsable de fer-ho és l’Anna Maria Piera, directora del Conservatori de la nostra ciutat. És sorprenent com capta la nostra atenció: compositors, composicions, instruments s’alternen amb les corresponents audicions, i tot plegat salpebrat, ací i allí, per la gràcia d’una anècdota, d’una observació. A mi em meravella, sobretot, que als coneixements de la nostra professora, s’hi afegeixi la senzillesa, la gentilesa i l l’espontaneïtat amb què els imparteix.

Com que no ens posen notes, aquestes paraules no són perquè me la posi més alta. Gràcies Anna Maria.

Edicions locals