La lassitud del ciutadà

Artista granollerí

Començo a estar cansat de tot. O més ben dit, del cansament que em produeix cada dia sentir la mateixa cançó. Penso que jo ja no sé si tinc opinió pròpia davant de l'allau d'informació que rebo contínuament. Probablement ja no sé si tinc un criteri propi. Tanmateix l'excés d'informació em produeix una desinformació sobre el fons de la qüestió. És a dir, quan veig que els cuiners de la justícia ho tenen tot a punt i molts em comenten que la sentència està feta i que el judici és una farsa, aleshores ja dubto de tot i em deprimeix veure uns innocents asseguts hores i hores davant d'un tribunal que, diuen, ja té sentència decidida.

Em cansa la discussió dels llaços grocs, els atemptats contra la llibertat d'expressió, la guerra de les pancartes als balcons, etc. perquè penso que això, d'altra banda serveix al govern com a cortina de fum per ocultar una veritat: les accions antisocials de les dretes i la seva política de corrupció permanent amb què continuen aprovant les pitjors lleis per a les costes catalanes, es neguen a aturar el projecte del Pirineu, concedeixen més llicències de Casinos, voten amb el PP no augmentar impostos a les rendes més altes, no posar límit de preu als lloguers, potenciar la medicina privada i precaritzar la medicina pública. El mateix passa a l'ensenyament privat en perjudici de l'escola pública, el deteriorament de la cultura per la manca d'interès, i a més, avui he llegit que han excarcerat l'Oriol Pujol Ferrusola i, mentrestant, el corrupte Jordi Pujol ens dóna lliçons d'estratègia política…


Estic cansat de tot. I ara venen eleccions i haurem de resistir la campanya electoral de tots els polítics que ens demanen el vot per a després no complir el programa polític que ens diuen, i pactar segons uns interessos més que dubtosos.

D'ençà que hi ha democràcia he votat sempre. No he fallat mai. He cregut amb la democràcia perquè vaig néixer amb plena dictadura. Recordo, quan tenia 13 anys, l'any 1964, la campanya de "25 años de paz". El dictador ens va dir que va guanyar la Guerra Civil i que celebràvem 25 anys de pau. Va ser una campanya contundent per demostrar qui eren els guanyadors. Mentre a l'escola tot era amb castellà, no hi havia llibertat d'expressió, la cultura catalana inexistent, la informació tota era en castellà, i la llengua oficial de tots els organismes era el castellà. Estat feixista pur. No cal explicar més coses perquè molts ho recordeu i els més joves us ho han explicat.

Ara veiem com el feixisme ha ressorgit, no solament aquí, sinó a tot Europa. El meu dubte, com sempre quan venen eleccions és: votar o no votar? A qui votar? La por a la dreta i l'extrema dreta. Si ells guanyen, entrem en una deriva que puja molts graus. Molta repressió. I si guanya Sánchez, una mica també, perquè diu que d'autodeterminació ni parlar-ne. I és que estic cansat de veure tanta evidència i de cridar: Llibertat Presos Polítics! Polítics exiliats, [us volem a casa!] Prou de feminicidis! El masclisme mata! Ens volem vives! Llibertat d'expressió! Sense democràcia. Ocupats i intervinguts. Prou de repressió. Hem de marxar. No ens volen. L'odi [per què?] Democràcia, ja! Som República! Prou! Prou! Volem viure amb democràcia i pau. Refugiats us volem a casa! No tenim por! Casa meva és casa vostra. Els carrers seran sempre nostres. On són els progres (d'esquerres). On són els intel·lectuals (d'esquerres). On és l'esquerra. Què fer? No callo. No callem. Solidaritat amb Proactiva Open Arms. Open Arms Free! Refugees Welcome. Etcètera.

I ja som a la primavera. Els alts nivells de pol·len auguren una primavera complicada per als al·lèrgics. I mentre, a Barcelona, els estudiants agrupats a la plataforma Joves pel Clima van convocar concentracions i manifestacions com a protesta contra la falta d'acció climàtica.

Ja estem sent testimonis de nombrosos senyals d'alerta roja en tot el món i de la preocupant situació de silenci climàtic i falta de voluntat política per afrontar el greu problema de la contaminació. Espero sentir als nostres polítics locals quina aportació fan perquè els ciutadans respirem aire net a Granollers i al Vallès. És prioritari. És un problema de salut. No cal ser ecologista per voler un futur sense contaminació. És una emergència ambiental. Greta Thunberg, l'adolescent sueca que ha iniciat una protesta estudiantil mundial ens diu: "El nostre objectiu, sobretot, és convèncer la societat que la necessitat d'actuar contra el canvi climàtic ja no pot esperar més. Els polítics han tingut temps més que de sobres per assessorar-se amb els científics i per prendre mesures. La majoria de polítics actuals no seran vius d'aquí a 50 anys, però nosaltres sí, i no podem dependre dels seus interessos i compromisos".

Preneu nota, si us plau, Núria Maynou, Maria Oliver, Josep Mayoral i Àlex Sastre, és una emergència ambiental. I també per la salut dels nostres fills i néts.

Edicions locals