'Próxima Estación: Esperanza!'

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers i número 2 a la llista de les municipals

Temps de canviar coses i fer la política útil que la ciutat necessita. Arreu hi ha canvis, bufen vents d’esperança, la gent somriu i les places, plenes, mostren vitalitat mediterrània. Decidir, decidir i decidir. Arriben eleccions i, uns i altres, afinem la punteria, difonem propostes i, sobretot, escoltem. El republicanisme ampli –em refereixo en tot el seu espectre- s’obre, trenca murs, oxigena l’espai i busca més enllà de les fronteres pròpies. A ERC hem sumat independents amb seny i rauxa, gent que té idees com n’Enric Gisbert, hoteler i curull d’intel·ligència estratègica. Vull dir que sumem, ampliem, creixem... ens atrevim a conquerir nous móns; somiem futur. Mentrestant, a can PSC tot s’esllangueix, tot es manté en ‘’Stand by’’; l’emperador va nu i qui es mou no surt a la foto, es perden llençols a cada bugada i aquella creativitat dels 80/90 fa temps que ha marxat. S’ha jubilat, potser. L’alcalde Mayoral es vesteix de futur (amb tant de passat com té!) i fa de Lampedusa dient que ‘’tot canviï perquè tot segueixi igual’’. Massa temps tocant poder. Sent poder. Ara, canvi i transformació real. La ciutadania, ara sí, ho reclama. Canviar la política per canviar la ciutat, adaptar-la als nous temps i a les noves formes de fer i desfer; toca canvi arreu, carai! I a la política, sobretot. No és una qüestió generacional, és una qüestió d’higiene democràtica, també. El projecte polític central a la ciutat durant els últims 40 anys no ha sabut adaptar-se i plantejar alternatives de lideratge il·lusionants, i ha de seguir apostant per algú que, quan Luis Aragonés era entrenador del Barça, ja hi era. Per cert, respecte absolut i agraïment a la feina feta, però, que no ens parlin de futur quan volen parlar de por a la creativitat i a la transformació.

A can ERC, seguint l’exemple del nostre president Oriol Junqueras; volem ser com la ciutat que volem representar. Així, presentem gent que fins ara no havia estat cridada pel cuquet de la política; gent que es desperta l’1-0, es mira al mirall i es diu a si mateixa: ‘’ Prou! Sense lluita no hi ha futur!’’. I així, la Lorena i la seva expertesa en educació social i en cooperativisme ens aporta idees pel canvi social just, i l’Esther se’n va a Xile i, un cop a casa, es pregunta: ‘’tot segueix igual? Tantes coses per fer al riu, a l’entorn...’’, i ens omplen d’idees i de pressa per a fer-les; i el marasme de conceptes creix i ens inundem de somriures. També l’activisme per a fer una República justa i de drets civils s’ha incorporat a la causa; en Josep Canudas, sempre de blanc i amb boina, aporta tremp patriòtic, defensa d’una ciutat diversa (recuperem la Vila Oberta!). I la Gisela Comas ens obre al barri, al comerç, a la vocació de servei; la solidaritat a peu de carrer... I la Núria, pacient, controla la pilota al mig del camp. Lideratge cooperatiu, matisant idees, endolcint paraules. Cruyff des de la banqueta dient allò de; ‘’sortiu i gaudiu!’’. La barca de la socialdemocràcia ‘’indepe’’ a la ciutat ha salpat, va plena d’il·lusions, ha posat rumb cap al futur, cap a una nova manera d’entendre la política; menys lideratges únics, més treball en equip. Més discussió republicana, menys Amen al que diguin els de sempre. Salpem, bufen vents republicans.

El projecte ha crescut, ha fet arrels, s’ha expandit. Els dissabtes al matí, picapedreres independentistes surten al carrer i munten parada, reparteixen paperetes, parlen amb els veïns i veïnes; escolten, somriuen i fan el cafè als barris, els nostres barris; can Bassa, 1er de Maig, Sant Miquel... en Pinyol, en Jordi Martinez, en Padilla, en Patllari o en Pey. Soldats de generacions diverses i d’orígens diferents, armats de paciència i de tendresa, de seny i de rauxa. Farts d’una política local tediosa i adormida. Volen canvi i ho fan possible. Suen republicanisme, reparteixen futur en forma de somriures i encaixades; a ells, a elles, agraïments eterns. I a l’avantsala de la comitiva, a la davantera amb ganes de marcar gols republicans; en Rafa Garcia, nascut al barri de la Salut de Badalona, mecànic, de verb fàcil, de cor enorme. Que s’acosta a l’independentisme dient: ‘’Jo vull un futur millor per les meves filles!’’. Abraçada i solidaritat fraterna amb la Catalunya d’origen divers; amb una llengua castellana que també és la nostra; perquè a la trinxera de l’independentisme, com digué en Carod, no preguntem a ningú d’on ve sinó que compartim junts la batalla del futur! Així, doncs, que no és estrany que els nous granollerins i granollerines, com en Luis Salas, metge, granollerí i peruà, hagin pujat al tren d’ERC. Directes a la vila oberta, fraterna i solidària.

I per a fer què? 3 idees; Ciutat dinàmica, cohesionada i republicana, i 4 conceptes a descabdellar: mobilitat i lluita urgent contra la contaminació atmosfèrica. Una ciutat per fer-la a peu o en transport públic, hem de guanyar la batalla a la pol·lució; moure’ns de forma respectuosa i tornar a respirar aire net. Desenvolupament econòmic per a no perdre oportunitats; redefinir-nos, repensar-nos, sortir del qui dia passa, any empeny. Escoltar als empresaris, formar als treballadors; sous justos i ser valents. Contra la desigualtat, cohesió: ser innovadors per aturar la segregació escolar, construir un mercat social, cooperatiu i just. Barris: cultura i pertinença. Apostar pel treball social comunitari, fer que els serveis públics siguin propers i, amb la cultura (tota!) ajudar a construir un nosaltres compartit.

Acabo amb un prec. Està a les nostres mans canviar les majories i els anys de tedi socialista. Canviar la manera de fer política, en definitiva. Si sempre fem el mateix sempre arribarem al mateix lloc; si sempre votem el mateix (Mayo), sempre arribarem al mateix lloc (gestió grisa). De la nostra força, de les nostres forces republicanes en sabrem trobar, segur, espais per a l’estratègia en la unitat d’acció; sumarem, farem pinya i compartirem 3 idees: canviar les maneres de la política local, fer una ciutat més justa i  seguir construint República. Que tinguem sort, doncs. Ara bé, que ningú hi posi excuses; ara toca canvi i ara hi ha alternativa.

Edicions locals