Temps de vermut

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Un raig de sol s’escapa entre els núvols que amenacen tempesta; és primavera. Respiro fons i l’olor a terra mullada m’omple i em dóna pau. Sento l’escalforeta d’aquest raig fugitiu al meu clatell. Per fi, desprès d’una setmana molt atabalada, puc descansar.

–El seu vermut, senyora– diu el cambrer, tot deixant el got sobre la taula.

Aquest senyora em fa tornar a la realitat; no m’hi acabo d’acostumar; sona tan seriós… Senyora!

Els meus amics reparteixen les forquilles per començar amb el plat de braves, el meu home me'n dóna una amb un somriure. Connecto amb la conversa, estan tots emocionats pensant possibles finals per a Jocs de Trons; ja estem a abril! Els nens, que juguen uns metres més enllà amb uns tractors, corren cap a la taula quan veuen arribar les olives. Per què els agraden tant les olives als nens petits? La més gran de la colla dels marrecs dibuixa a les estovalles de paper. La miro; s’està fent tan gran… tots ens fem grans.

Les nits de copes, ball i ligoteo han quedat molt lluny i les hem substituït pel vermut... El vermut era allò que feien els avis els diumenges en sortir de missa i abans d’anar a casa a menjar un bon pollastre rostit. Ara nosaltres fem el vermut. Està de moda des de fa uns anys. Crec que per culpa de la crisis, el vermut és un petit luxe que, malgrat tot, ens hem pogut permetre.

Torno a sortir dels meus pensaments i observo la taula, ara parlen de les últimes pel·lícules de Marvel. Som molt frikis.

Amb la segona roda de vermuts parlem de les eleccions, no gaire estona –potser estem una mica farts d'un dia a dia polititzat i ens cal desconnectar–. Comencem a parlar de vacances de Setmana Santa, d’estiu, fins i tot ens plantem a la festa major. Què ens passa a aquesta ciutat que tot comença i acaba en blanc i blau? Per cert, que contents estem amb els resultats de l'handbol tant de nois com de noies i, parlant de l'equip, demanem la tercera ronda. Els núvols han marxat, han deixat pas al sol...

Algú suggereix continuar a casa seva... –Si cal fem un arròs a la cubana o uns macarrons.

Així que paguem, recollim la paradeta i ens anem a fer l’arròs i a continuar arreglant el món...

El meu home em diu. –Estàs molt callada, què penses?

Que els avis en sabien molt... M’agraden els diumenges al sol.

Edicions locals