La nostra ciutat. Enderrocar i construir

Artista granollerí

L'any 2006, SaAS i SO van elaborar un informe per al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, per tal d'avaluar les emissions de CO2 eq produïdes al llarg del cicle de vida dels edificis (extracció i fabricació dels materials, construcció, ús de l'edifici i enderroc). L'informe, dirigit per J. Sabaté i A. Cuchí va arribar a la conclusió que en un edifici d'habitatges construït a Catalunya segons CTE (2006), el 41% de les emissions de CO2eq produïdes durant el cicle de vida (50 anys) corresponen a la seva fabricació, mentre que el 59% restant es produeixen durant la seva utilització.

En un edifici eficient (classe A, segons CTE 2006) aquests percentatges es converteixen en un 62% per a la construcció i un 38% per a la seva utilització durant 50 anys! Aquestes conclusions es van presentar a Construmat 2007.
Si incorporem el cost ambiental (en emissions de CO2eq) de la construcció dels edificis, el pes del sector supera al que li correspondria pel 31% de consum d'energia final d'acord amb les dades d'IDAE 2017.

Aquesta introducció molt tècnica serveix per pensar, i tanmateix reflexionar, sobre les conseqüències medi ambientals que pateix la nostra ciutat, on des de fa mesos, tornem a destruir edificis per construir-ne d'altres. Destruir per construir, o més ben dit enderrocar vells edificis per fer nous habitatges, i tanmateix configurar una nova ciutat amb una arquitectura més que discutible pel que fa a una nova estètica de la lletjor arquitectònica que governa aquesta trista i dissortada ciutat. Caldrà seguir viatjant, els que es poden permetre fer turisme, perquè ens expliquin la bellesa de les ciutats com Bergamo, Siena, Albi, Utrecht, Stratford-upon-Avon, etc. com a model de ciutat bella. De fet, només cal observar la nostra oficina de turisme, situada al bell mig de la ciutat, just enfront de la Fonda Europa, amb pocs fulletons informatius sobre edificis singulars que podem trobar i tampoc ens informaran de gaires coses a visitar perquè no tenim barri antic, església romànica, i carrers plens de flors, arbres i plantes. L'absència de turisme a la nostra ciutat ja fa pensar que Granollers és una ciutat que no té una oferta, sigui arquitectònica, sigui cultural, sigui esportiva..... Els nostres meravellosos equipaments (Palau d'Esports, Museu, Auditori, Roca Umbert, La Tela, etc.) no acaben d'integrar-se a les rutes d'interès turístic. Tampoc tenim cap festival internacional, ja sigui de música, teatre, poesia, etc. Excepte la presència, el mes de juliol de nens i nenes que ens visiten per participar en el torneig d'handbol Granollers Cup, tot donant una mica de color als carrers de la ciutat.

Com la majoria de ciutats europees, la globalització ha fet estralls i els locals del petit comerç ja no hi són i han sigut aixafats per les multinacionals que amb les seves marques ens condueixen cada dia per les rutes del consum. Només cal veure que els carrers on hi ha més ciutadans passejants són els més comercials. Els que fomenten la compra per comprar-perquè-si, i així els dissabtes a la tarda s'arriba al clímax, tot veient a les famílies com porten als seus fills a la tortura psicològica d'entrar i sortir dels comerços per comprar coses inútils. Granollers és una ciutat trista, de fet, els éssers humans ''per dir-ho d'alguna manera, hem estat creats tristos", escriu el gran erudit i estudiós de la cultura europea George Steiner.

Jo, des d'aquesta humil columna, suplico als nostres candidats a l'Alcaldia de Granollers que siguin més imaginatius, agosarats, trencadors, innovadors, en les seves propostes pel futur de la ciutat. Cansat de llegir i escoltar el mateix discurs de sempre, espero i desitjo que en un termini de cinc anys Granollers sigui una altra cosa ben diferent del que s'ha fet fins ara.

Prioritzar molt seriosament el medi ambient, és a dir l'aire net, perquè ens hi va la salut i pensar com volem la ciutat urbanísticament, és a dir amb molts més arbres, plantes i flors... Una ciutat que ens hi trobem a gust.

Edicions locals