Parlem de… Joc de Trons

Professora jubilada

I per què no fer-ho? A algú potser li semblarà estrany, algú de la meva edat i formació parlant d’una sèrie farcida d’elements fantàstics, increïbles, tan poc reals, tan poc social! Però val la pena pensar en el fet sorprenent que, ja fa anys- portem vuit temporades- un senyor polític a qui preocupen molts els temes socials, en el decurs d’una recepció, va regalar la sèrie a Felip de Borbó. Al senyor polític li agradava molt, la sèrie, i potser va pensar que el monarca d’Espanya potser hi aprendria alguna cosa i tot. Perquè sí, tothom pot aprendre, si escolta bé, o llegeix bé, alguna cosa en aquesta sèrie tan especial. Ben mirat, d’allò que tracta la saga és de: família, amor, desig, odi, venjança, violència, guerra i poder, molt afany de poder. No són, aquests, molts dels factors que conformen la nostra societat?

De primer, la saga ideada per George R.R. Martin ja porta un nom evocador Cançó de gel i de foc, joc de contraris. I un no sap si és millor llegir-la o veure-la, servidora diria que són dues experiències diferents. La sèrie, en alguns moments està massa especiada, molt forta, cosa que potser no seria aconsellable per als més petits de la família, parla l’àvia esclar. A part, és tan ben feta en tots sentits que te la creus: actors esplèndids, britànics la majoria; localitzacions espectaculars d’Andalusia, Catalunya, Euskadi, però també Croàcia, Islàndia, Irlanda del Nord i me’n deixo. Vestuari súper encertat, maquillatge, pentinats, i la banda sonora de Ramin Djawadi, preciosa. Els dracs, diuen que són de factura alemanya, mai els havíem vist tan autèntics, i els llops huargs i els caminants de la nit... Uau!

Tothom es pot sentir identificat amb algun personatge, perquè n’hi ha de totes edats, colors i condicions. Una àvia, la Reina de les Espines, per exemple, fa un acte de justícia dels millors de la història –que paga amb la seva vida– quan acaba amb un príncep mal ensenyat, pervers, que es dedica a torturar a una filla del personatge més emblemàtic de la sèrie, el millor, més recte, més honest dels que apareixen a la saga i que per ser així, també ho paga amb la seva vida, el Ned Stark, cap d’una molt especial i entranyable família. Sí, la saga no és un camí de roses. És dura, i a voltes injusta. La vida ho sol ser.

No pararia, parlant de la sèrie, però voldria acabar dient que si en parlo en català és perquè l’he llegida, en part, en català, i també es pot visionar a l’ordinador en VO subtitulada en català a seriesencatala.tv. Això per als qui no disposin de canals de pagament a la tele.

I acabo amb una frase de la sèrie –n’hi ha moltes que m’agraden, però–. “Endavant, sempre endavant, mai mireu enrere”. Potser és la més adequada en els moments que vivim.

Edicions locals