Llibertat

No cal marejar més la perdiu, no hi ha res a fer, la indivisibilitat, la inviolabilitat i la indissolubilitat de la nació espanyola ha estat, està i estarà sempre per damunt del bé i del mal, de la veritat i de la mentida, de la justícia i de la injustícia, dels drets humans i dels drets inhumans, de la vida i de la mort, de la constitució, de la Bíblia, del Coran, del Ingenioso Hidalgo don Quijote de la Mancha i, fins i tot, de les Joies de la Castafiore. Per damunt del Rei, del Pare Noel, d’en Marchena, la Macarena (aaaahhhh!) i de l’Home del Sac.

Podem ser demòcrates i voler votar, podem ser víctimes de funcionaris ben armats i molt violents. Podem queixar-nos a la justícia espanyola de la injustícia espanyola; a la justícia europea de la injustícia europea; al Parlament d’aquí, al d’allà i al del més enllà. Podem intentar explicar els nostres arguments a tots aquells que es fan dir demòcrates i escoltar amb incredulitat les seves cent cinquanta-cinc respostes constitucionals, monàrquiques o d’un federalisme que neteja consciències i repeteix: -Nosaltres sempre hem intentat dialogar. Ens pot esquitxar l’escuma rabiosa de Borrell, de Casado, d’Alberto Carlos o de l’Abascal amb els mateixos arguments de sempre: - España no se rompe! por justicia, por tradición, por economía, por Carta Magna, por cojones!... I escoltem, al·lucinats, com els hereus del franquisme de tota la vida, de tota la mort, són els que ara ens anomenen colpistes a nosaltres, mentre els seus mitjans de comunicació intenten convèncer l’opinió pública de la nostra maldat, de la nostra responsabilitat en totes les cisis que es fan i es desfan i, si poguessin, ens cremarien a la foguera de la Santa Inquisició. Som, els enemics, els dolents, som els malos Malasombra, somos malos de verdad. I així segueixen, dia a dia, any rere any, escrivint la història amb mentides, defensant la unidad de España vestits de toreros i amb prohibicions, amb mala educació, amb condemnes, amb multes, amb violència, fins i tot i si cal, amb la força de les armes i el “aporeyos” tatuat a la pell amb faltes d’ortografia.

Però seguim aquí, tossudament alçats, assumint el protagonisme que ens correspon, perquè el millor està per venir i, si volem, això no hi ha guàrdia civil, no hi ha legionari, no hi ha rei, ni polític, ni funcionari de l’administració de justícia que ho aturi.

Per damunt de la mentida, per damunt de la injustícia, per damunt de la violència...llibertat gent de la terra, llibertat.

Edicions locals