Envellir en positiu. Els drets i els deures de la tercera edat

Advocat. Soci de BCN Legal Group.

L’economia de l’envelliment, l’anomenada silver economy, comportarà, segons un informe de la UE, que l’any 2060 un de cada tres europeus formi part del col·lectiu que avui definim com a vells, i farà que hi hagi un pensionista per cada persona en edat de treballar. Per tant, és evident que l’envelliment comporta uns importants desafiaments econòmics però també jurídics, que cal que els afrontem quan abans sigui possible. Sembla clar que el futur pertany a les persones grans, però la societat no sembla que hagi entès encara les conseqüències d’aquest fenomen inèdit a la història. Aspectes com el cicle vital, el desarrelament, la fragilitat biològica associada a la senescència, la gestió patrimonial des de la jubilació, la invisibilitat social, els hàbits de compra diferencials, la gentrificació, i un llarg etcètera, en son bons exemples.

I a tot això encara hi haurem d’afegir l’aparició d’allò que els experts en denominen la quarta i quinta edat (tot i que alguns prefereixen parlar de la Gran Edat) conformada per aquelles persones que ja sobrepassen els 85 i 90 anys, i que en el futur ho faran de manera més numèrica, a conseqüència dels avenços de la ciència, que tendeixen, de forma imparable, a allargar l’esperança de vida de la gent.

Un primer efecte del que dic ja s’ha començat a estudiar des de l’àmbit polític, quan algú s’ha adonat de la molt propera aparició d’allò que han definit com a “poder gris” i que ve conformat per dos grans paràmetres: per una part per la corrent cada dia més notòria entre les persones grans que volen viure l’envelliment com una nova oportunitat i no com una rèmora, i que, conseqüentment, volen mantenir-se actius en tots els camps i aspectes de la vida i per l’altre el fet de que aquest col·lectiu cada dia serà més i més nombrós i, el que més els importa, amb dret a vot. Tot plegat, ben combinat, pot fer doncs que acabi convertint a les persones jubilades en un dels motors essencials de la societat, perquè les seves necessitats i les seves inquietuds son les que mouran de manera preferent als polítics.

Però perquè tot això s’acabi imposant i acabi sent una realitat positiva, és necessari també que la gent vagi preparant-se per poder assumir una vellesa de gaudi, amb la màxima dignitat possible. La gent ha de pensar, mentre pugui, que ha d’anar preparant-se per tenir una economia digna a partir de la jubilació i que ha de saber fer una bona gestió patrimonial dels seus actius quan arribi el moment. Però també ha de saber que, més enllà de les qüestions purament econòmiques, n’hi ha d’altres, que formen part de l’àmbit jurídic, però que també han d’afrontar per viure una vellesa tranquil·la i controlada.

I d’entre aquestes darreres n’hi ha algunes de genèriques com les que fan referencia a la llei de la dependència, a la qualitat de l’atenció residencial, al copagament farmacèutic o a la suficiència de les pensions. Però també n’hi ha d’altres molt més personals, a les que moltes vegades no se’ls hi dona importància però que caldria vetllar-les al màxim, com la realització del testament vital, la organització de les directrius anticipades sobre el patrimoni o la família, sigui via inter vivos o sigui mortis causa, la decisió sobre el tutor legal en cas d’incapacitació, la subrogació de les decisions, l’ús del sistema sanitari o l’ingrés a una residencia, cas que sigui necessari.

Aquestes son qüestions senzilles, sobre les que no s’hi presta gaire atenció mentre es pot fer, però que, manta vegades es troben a faltar quan ja és massa tard. Cal, per tant, que hi pensem i que hi tinguem una intervenció activa i directe mentre ens sigui possible.

Edicions locals