L'amic Josep Bellavista

L'amic Josep Bellavista
L'amic Josep Bellavista

L'opinió dels lectors

Comparat amb l’univers, la vida humana és efímera, tot i que s’ha allargat molt gràcies als avenços mèdics amb descobertes espectaculars. No fa molt una persona a 65 any, ja era vella. La seva vida era encara més efímera. Avui dia s’arriba a 90 anys i més; com ha passat a moltes persones, albirant amb il·lusió una meta llunyana en el temps.

Aquest incís ve motivat perquè el nostre benvolgut amic Josep Bellavista ens ha deixat, el 20 de maig de 2019 amb 93 anys. En el sí del Grup 4 + X, feia anys i panys en formava part; anant cada dissabte –cobejosament– entaulant-se i esmorzar de forquilla. Aleshores confortats, anàvem a pintar cofois “à plein air” pel nostre inconfusible i variant Vallès, sabent que la pintura és un camí arenós amb il·lusions i desenganys.

Cal dir, amic Josep, que trobarem a faltar la teva -sempre- bonhomia i els teus bunyols de vent ensucrats que ens delitaves cada any per Sant Josep. Una delícia! Al preguntar-te com els feies, deies misteriosament: “El secret rau en la massa, s’ha de deixar reposar”. No en va sabies l’ofici, vas fer de forner fent un pa bo amb bona farina tal com es feia abans a Can Potafang de Granollers, casa teva. Malauradament aquesta línia que has traspassat no té retorn, però, podem dir que has tingut una llarga vida, acompanyat en tot moment per la teva estimada esposa Maria, fills i néts, què vols més?

Com he dit, fa anys i panys que anàvem junts amb el Grup 4+ X a pintar, per això és inevitable que per el pas dels anys vagin faltant amics que en formaven part: Antoni Garcia, Ramon Murtra, Joan Rovira, Alfred Vila, Donat Puig i ara tu, amic Josep. El teu adéu, ha estat dolorós, però la teva empremta ens ha deixat petja en el nostre esment. Sempre et recordarem amb nostàlgia per la teva fina ironia a voltes aguda punxant, sense molestar, eh!

Ramon Bufí Mas

Edicions locals