Parlem de qüestions diverses

Professora jubilada

De primer, sobre el meu darrer article parlant de Joc de trons. Res de retirar els merescuts elogis, que reafirmo. A mi, fins i tot el final em va semblar correcte, però hi ha alguna qüestió que voldria matisar. Si bé un valor que té la sèrie és l’empoderament de les dones, quatre dels personatges femenins: Arya, Sansa, Cersei i Daenerys, amb personalitats molt diverses, s’han anat forjant a força de viure greus experiències i d’haver de prendre decisions. També dir, que hi ha una pila de altres dones que sovint apareixen tal i com van néixer per a ús -i molt mal ús-, i gaudi dels homes. D’acord, en aquella època, vagament medieval i força bàrbara, què se’n podia esperar, si no? En més d’algun fragment i a pesar de com era d’interessant la història, vaig passar ràpida per aquestes escenes i per algunes altres d’extrema crueltat. Els guionistes busquen audiència i, per pena, les interessants converses que va escriure George R.R.Martin sembla que no interessaven tant.

Esclar, la sèrie l’han vista milions de persones, majoria joves. I han vist el que han vist i el que veien no era sancionat. Em pregunto, i no només per aquesta sèrie, com es pensen molts noiets, xicots, que es manifesta l’amor a una altra persona, després de contemplar tanta peli amb violència masclista? Em costa parlar-ne, però hi ha els vídeos que aquests darrers anys sembla que han tingut màxima audiència als mòbils, algun d’ells amb imatges que van succeir en una típica festa de Pamplona.

I han arribat, per fi, dies de cel molt blau i sol esclatant. I amb ells, ja han aparegut pels carrers les noietes i, no tan noietes, amb els seus shorts curts, més curts, ui, ui! I les samarretes escotades i cenyides. Per cert, quina poca varietat en el vestir estiuenc! Tant queixar-se dels uniformes i si mireu entorn, sembla que la majoria vagin uniformades, és a dir, vestides exactament igual. Sí que la majoria fan goig, molt, massa, i en parlo amb algunes que conec: “Alerta, nenes, sembla que aneu “pidiendo guerra”. I elles: “És que tenim dret d’anar com vulguem i ningú s’ha de “ficar” amb nosaltres. Que sí, que sí, i tant! Només faltaria! Però expliqueu tot això als xicots que tenen revolucionades les hormones i que no tenen prou control sobre els seus actes, sobretot si estan pendents de les imatges que tenen al seu abast als mòbils. Sort en tenim que encara hi ha bons pares i bones mares, que es preocupen pels fills i per les filles. I bons educadors. N’hi ha.

Molts parlen que caldria una certa regeneració moral. No és fàcil canviar tendències, però si la societat reflexionés un xic més, en lloc de tant queixar-nos de com va de malament el món!

Estimem i preservem la llibertat, les llibertats en tots els aspectes, però no oblidem mai que és un tresor fràgil, delicat, que cal salvaguardar perquè no degeneri.

Edicions locals