L'educació no es sorteja

L'opinió dels lectors

En un moment de tants canvis com el pas de primària a la ESO, et planteges mil coses: com ens organitzarem pels menjars, dormiran una hora menys, horari intensiu, canvi d’amistats (“quina pena, amb el grup tan maco que tenien...”), però no ens vam plantejar que l’educació de la nostra filla la decidiria un numero aleatori. I sí, ens ha tocat. Tens els 30 punts que té la majoria... anem a sorteig... i et surt un numero dolentíssim (hi ha números bons, eh!). Cinquena opció: l’institut que no ens va agradar.

Vam anar a cinc portes obertes, de dues i tres hores algunes... vam anar en família, vam debatre i vam decidir un ordre de prioritats. No vam pensar en estratègies ni en res que no fos el que crèiem millor per a ella, la seva opinió també va ser fonamental. Però res d’això és “puntuable” ni té cap mena de validesa en aquest sistema. I el que tenim ara no és el millor per a la nostra filla. A casa intentem transmetre el valor de l’esforç: si t’esforces recolliràs els fruit. Doncs no sempre. I la nostra filla, als 12 anys ja ho sap millor que molta gent. Ella busca errors, “què he fet malament mama”... i no tenim resposta.

Vas a veure l’inspector (que no té nom, és un inspector!!) i et diu, amb una falsa empatia disfressada de cortesia, que encara que ara estigui de moda desobeir, les normes són aquestes i ja les coneixíem en entrar a la pública. La Generalitat et garanteix una plaça dins l’educació pública. On... no és rellevant per a ells.

Perquè ens fan triar si no hi ha opció de canvi? Perquè hi ha projectes tan diferents si no podem triar? No hi ha res a fer. Ens podem enfadar, enrabiar, entristir... que és com estem, però res canviarà que la meva filla, una nena que anava al cole ben contenta, començarà setembre sense cap mena d’il·lusió ni ganes d’aprendre, gràcies a un sistema que sorteja als nens que sobren.

La meva solució? Escoles-institut.

Carta al director de Mar Martin-Gil

Edicions locals