Mediterrània

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Tots els que em coneixeu sabeu que m’autodefineixo com una persona, afortunadament, mediterrània. Amb orígens ben variats, si remeno en els meus cognoms, en tinc d’àrabs, jueus i cristians. Sóc alegre, oberta m’agrada conèixer i acollin gent nova, vingui d’on vingui. Un vermut amb tots els amics o una sobretaula llarga amb la família, moments de convivència en què compartir la vida. Un tomàquet obert amb sal i bon oli d’oliva, una mica de fuet i una copa de vi blanc...

Granollers també és mediterrània, ciutat de vida al carrer, de terrasses plenes al gener i al juliol... nens jugant a les places. Ciutat acollidora, ho hem vist aquests dies amb el ramat multicolor de joves jugadors d’handbol. Vila que fa la vida fàcil amb fonts i piscines obertes davant l’onada de calor; veïnat del barri del Congost lluitant contra el desnonament d'una família amb nens... Compartir, conviure i acollir.

Normalment em sento molt orgullosa de ser i haver nascut en un mediterrani ple de llum, de cultura i història mestissa en què la convivència ens ha enriquit artísticament, musical i gastronòmica, però sobretot emocionalment. I és que em posa la pell de gallina sentir la gralla quan l’enxaneta corona un 4 de 8, escoltar un fado ben cantat vora el mar, caminar pels carrers empedrats de Siena, navegar pel Loira, embriagar-me de les olors d’especies en un zoco.

Però on és aquesta meravellosa herència cultural i històrica quan posen a la presó a una capitana de vaixell, que nomes vol evitar morts, que vol acollir, que vol fer més ric el nostre dia a dia amb persones que porten històries, costums i coneixements a casa nostra? Gent que suma a la nostra població envellida, joventut i somnis. Compartir, conviure, acollir.

I puc entendre aquells que diuen que quan arriben són conflictius, no s’integren, etc... Imagineu per un moment que us conviden a una casa, us posen a dormir en un sofà atrotinat, no us deien seure a taula amb ells, per dinar us queden les sobres... no us parlen, potser ni us miren...

Quan tenim convidats preparem la casa, un bon dinar... i un gran somriure. Cal acollir amb condicions, anem 20 anys tard...

Malgrat tot, continuo confiant en viure mediterràniament, en compartir, conviure i acollir. Per continuar creixent i enriquint la nostra cultura... I amb un somriure ple de llum, vida i sal de mar.

Edicions locals