El futur no era 'Blade Runner', era el PSC governant Granollers

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

El mandat ha començat i les primeres propostes del PSC no conviden a l’optimisme. Han estat tebis i porucs en proposar una organització municipal moderna en què, amb els noms de les regidories, s’evidenciés algun canvi. El nom fa la cosa (sobretot en política). I avui que el masclisme mata amb virulència i la terra crema, hagués estat adient tenir una regidoria que fos feminista i una altra que, concretament, especifiqués que cal lluitar contra el Canvi climàtic. Els noms són importants i altres socialistes del país ho saben: a la Diputació es crearà la Oficina per l’Agenda 2030, per exemple. El naming ha pres importància en la comunicació política moderna (però clar, si segueixes governant com si visquessis a l’any 1983 passen aquestes coses, ves).

Quan no hi ha canvi és que la cosa s’esllangueix, decau, s’escola pel camí de l’avorriment. Una política viva vol idees, creativitat i innovació. La política del PSC a Granollers, però, vol tranquil·litat, anar fent, poca cosa, un ritme lent. El valset del sant de barri. La política del PSC no és valenta. Fa el mateix que ha fet sempre perquè, els que gestionen, són els de sempre. Polítics professionals al capdavant d’una estructura de poder. I així, la política entesa com l’art de la negociació ha perdut la batalla davant del concepte d’Estat, de la gestió, de la burocràcia. Richelieu es frega les mans i somriu. Els poetes ploren i el combat de les idees perd la partida. El futur és una mica més gris.

I tot per una qüestió d’edat, també. El tap generacional d’uns polítics que han donat els seus millors anys a la ciutat (i que cal reconèixer que han fet moltes coses positives) pesa molt. La nova política al PSC arriba tard. Lampedusa style. Si sempre fem el mateix sempre arribarem al mateix lloc. Alhora, els regidors i regidores que han guanyat pes són uns joves molt vells. Provenen d’una escola política tancada a la negociació ideològica i que entén la política com una gestoria: fer el que toca i poc més. Cap debat, cap pregunta interessant sobre el "Per què fem el que fem?" o "Com podem fer una política més útil per la gent que pateix pobresa, vulnerabilitat i segregació?". La nostra proposta, republicana, segueix sent la de baixar al carrer, debatre sense por i escoltar-nos, per cert.

Des d’ERC Granollers; la Núria, en Pau, la Lorena i l’Enric ens posem, com sempre, al servei del poble i dels interessos d’una esquerra àmplia. Una esquerra que vol cohesió (aturar desigualtats socioeconòmiques) i trencar la segregació. Un progressisme divers que vol creativitat i promoció de la ciutat per aprofitar tot el seu potencial turístic i un republicanisme que vol canviar el model de mobilitat a la ciutat per abaixar els fums i fer una ciutat neta, d’aire pur i espais verds on la canalla surti al carrer sense riscos ni pors. La batalla contra el canvi climàtic és ja una necessitat. O ens hi posem o suarem... de veritat.

I per acabar; unitat, unitat i unitat independentista, sempre. Però des de la confiança i l’entesa. No caiguem en debats estèrils de qüestionar-nos a tothora. Els partits som el que som i servim pel que servim. Som elements de poder que volem canviar el món des de la política pública. A ERC volem fer un món just i alegre. Fem política amb aquest objectiu. No caiguem en la temptació de la crítica antipartidista eterna i demagògica sempre; per tant, no parlem d’unitat sense concretar estratègies i objectius sensats, si us plau.

Prou de fer bullir l’olla, doncs; posem-nos a treballar amb objectius assolibles i que generin amplis consensos republicans. Lluitem contra un Estat vell i cruel. Un Estat que té els mitjans i la força; i que colpeja amb el dret penal i la policia. Mirem de trobar estratègies unitàries intel·ligents que siguin útils, entenguem tots els interessos que uns i altres representem i trobem-nos, sempre, al carrer amb el puny alçat i la mà estesa. Seguim.

Edicions locals