Aquells meravellosos anys…

Educadora social i infantil. Coaching familiar

Tinc la sort de tenir una família extensa i fantàstica, en què ens avenim prou bé. I la vida, a més, m’ha beneït amb una altra família, la dels amics, els de veritat, els que puc comptar amb els dits de les mans. Sempre al meu costat, a les roses i, sobretot, a les espines.

Aquest agost una d’elles en fa 40 anys –jo ja fa dies que els tinc–... Ens coneixem des de que teníem 6 anys... Portem tota una vida juntes.

Aquesta generació, els que tenim 40 hem estat afortunats. Hem crescut en un món digital, jugant al carrer i anat en bicicleta pels descampats com el de la plaça de les Hortes que desprès s’han anat urbanitzant. Anàvem al cinema a peu, i podíem triar perquè al centre de la ciutat n'hi havia més d’un. Animàvem al Granollers en un pavelló petit on ens moríem de calor, però semblava que podies tocar els jugadors d’handbol, i érem molts bons en basquet. Amb Oliver i Bengi un munt de nens es van apuntar a futbol. Totes les noies somiàvem amb jugar a Volei com la Juana. Tenir una carpeta de fotocòpies de Bola de Drac era el tresor més preuat.

L’adolescència entre L’As, el Blue, El Q, i taxi... Anàvem de discoteca sense sortir de la ciutat. Potser per això no necessitàvem els mòbils que començàvem a utilitzar, només per trucar. Berenar patates amb ketchup, maionesa i allioli –si no havies de lligar–. Ara em sembla una marranada) potser perquè em faig gran... La fira de Nadal, els autos de xoc a la plaça del  Cony. I una Festa Major que ja començava a triomfar encara que només durava quatre dies, ens donaven per desbarrar i per muntar barres mòbils, jo tenia 19 anys. Blaus, aneu calculat de quin any és la vostra gran novetat FM19. Visca allò vintage!

Hem vist canviar tant la nostra ciutat amb un centre per a vianats... i impersonal. El nostre món cada dia més globalitzat... i contaminat. I encara que en les nostres llibertats i en algunes actituds sembla que el món va cap enrere, el món segueix avançant. I estimats quintos ens em de felicitar, som uns supervivents, tot va molt ràpid i nosaltres podem dir que ens hem adaptat... i no estem tan malament.

La meva princesa republicana fa 40 anys i només et puc dir gràcies per deixar que t’acompanyi en aquest viatge trepidant... Si fem cas als científics ens queden fins a fer 120 anys d’amistat. M’aguantaràs?

Edicions locals