Massa raons per anar-hi!

L’Onze de Setembre del 2019 ha de ser una Diada important, com sempre ho han sigut les diades dels darrers anys. La Diada és la festa de tots els que volem que Catalunya sigui alguna cosa més que una simple comunitat autònoma del regne d’Espanya. En les darreres edicions de l’11-S hem sortit al carrer de manera massiva i ho hem fet sota dos principis bàsics.

D'una banda, de manera transversal, sense preocupar-nos de què deien els nostres dirigents institucionals, els polítics oficials (de fet ells deien que hi participaven igual que nosaltres), sense mirar ni preguntar al nostre veí de quina part (de quin partit) hi anava.

I, de l'altra, expressant de manera unitària que la nostra voluntat era l’assoliment de la República Catalana, i que ho fèiem com ho fèiem per deixar clara aquesta voluntat davant de tot el món.

Què ha canviat enguany d’aquests dos principis? Si ho reflexionem bé, no massa cosa, per no dir res... Han canviat circumstàncies de l’oficialitat política del país (ens agradaria percebre unitat, ni que sigui estratègica) i ha augmentat la posició opressora de l’Estat que ens ocupa. Però si ho rumiem més profundament, si ens distanciem de l’opinió tòxica que vol influir en el nostre ànim, les circumstàncies per les quals cada any sortim al carrer continuen quasi intactes.

El procés que estem vivint no es resoldrà, com així s’està demostrant, sota la lògica democràtica: qui més suport té, guanya. Tot plegat és molt complex, massa pels que vivim el nostre dia a dia lluitant per tirar endavant la nostra vida, la nostra feina (si en tenim...), la nostra família. Hores d’ara ja sabem que això va per llarg i que el que volem és complicat d’assolir...

Volem canvis, volem un gran canvi, un país nou, però no volem fer-ho renunciant a aquesta lluita per la nostra vida, per la nostra feina, per la nostra família. La nostra revolució, de fet, no va contra ningú i és per això que la vivim des de la no-violència... Encara que ens costi. El nostre estat d’ànim davant l’evidència de com van les coses ha esdevingut més fràgil, i és habitual veure com ens apareixen sensacions de gran frustració, emprenyament i ganes de deixar-ho estar. La nostra revolució no ha d’implicar necessàriament la renuncia a drets i deures que han costat molt d’assolir. La nostra revolució demana un pas endavant en termes de justícia i d'equilibri social, polític i econòmic, demana un model de convivència millorat, en què tothom gaudeixi d’un respecte que ara sovint trobem a faltar. La República Catalana hauria de ser això.

És evident, però, que al davant tenim un Estat que no ens vol cap bé, i l'única manera de seguir endavant és persistint, resistint, confiant en nosaltres mateixos. Hem d’aprendre, malgrat costi, a sobreviure al procés. I entendre que segur que el nostre paper com a ciutadania ha de ser transcendental per l’evolució del mateix. Si som on som, si hem aconseguit el que hem aconseguit, ha estat per la nostra fortalesa com a col·lectiu. Hem orientat, hem dirigit, hem empès els nostres representants. Ens han castigat de manera massa injusta, els han reprimit de manera inhumana amb la presó i l’exili, i aquest fet ha tingut les seves conseqüències en forma de desconcert, gran desconcert.

Però volem el que volem. Ens pertoca, és just! I crec que queda clar que no hi ha cap altra via que utilitzar la nostra força, la força de la gent que creiem en el dret a l'autodeterminació, i el que cal és expressar-ho de manera clara i contundent, com sempre ho hem fet.

L’11-S sempre ha estat una diada de mobilització de tots. Quin sentit té no ser presents enguany als carrers de Barcelona? Quin sentit té “perdre un recurs” que tanta transcendència ha tingut? La mobilització massiva de cada 11-S és un missatge molt directe... Directe a nosaltres mateixos, a la nostra autoestima com a nació; directe a l’Estat espanyol que no dóna crèdit al que cada any contempla; directe a tot el món que es va fent càrrec de què passa aquí.

Per tant, no badem, siguem fidels a nosaltres mateixos i el proper dimecres 11 de setembre fem de la Diada Nacional un pas més vers l'assoliment del nostre objectiu: la República Catalana. Tots a Barcelona, sense cap dubte!

Edicions locals