Granollers per la Independència, per què fer?

Membre de Granollers per la Independència - Primàries Granollers

L’any 1976 Josep Pallach, gran mestre, immens pedagog i ,per a mi, el darrer polític veritablement socialista català va escriure el llibre La democràcia, per què fer? El títol, de resposta que semblava obvia en aquells moments, tot just sortits d’una dictadura de 40 anys, encara avui em ressona. I és tota una lliçó de vida.

Tot i que la pregunta que dóna nom al llibre sembla sobradament contestada (i dic sembla perquè, a hores d’ara i a casa nostra, per a mi no ho està gens), faríem bé tots plegats de qüestionar-nos, no només la democràcia, sinó moltes altres coses: “La independència, per què fer?”, “La unitat, per què fer?”, “La política, per què fer?”... Les respostes no són gens fàcils de trobar i n’hi ha tantes com persones i maneres de pensar.

En Joan Ricart, fa pocs mesos company i ara ja amic, deia en el nostre darrer article al butlletí Granollers Informa que el grup municipal Granollers per la Independència som “els nous de la classe en un nou curs”. Malauradament ple de repetidors, afegiria jo.

Sorgeix la pregunta: nous alumnes i nou curs, per què fer? La primera resposta és de calaix: per representar i donar veu a 1.477 persones de Granollers que van creure en la implicació a la política de la societat civil, en el nostre projecte i ens van atorgar la seva confiança. A tots ells, no patiu. Estem fent els deures i no us decebrem.

La segona també està clara: per aprendre. Sempre hem dit que el món de la política no és el nostre hàbitat professional i aprendre algunes coses, sovint a garrotades, no sempre és agradable ni fàcil. Això sí, ja hem constatat que requereix una inversió de temps i paciència inesgotables.

Val a dir que la concepció de la política del grup municipal Granollers per la Independència és tan clara i transparent des dels seus inicis com ho són els seus objectius. Des la mateixa nit electoral, un antic repetidor ara reconvertit en tertulià, vident i analista polític a VOTV, va fer notar el seu desconcert respecte a la candidatura de Primàries, afirmant que “la nostra campanya electoral semblava una setmana cultural”. Un retret pseudo enginyós per a alguns, el millor dels elogis per a nosaltres.

Una vegada assolit “allò impossible”, que era aconseguir una humil representació al consistori, només amb dos plens ja hem après coses. I de moltes assignatures.

De Matemàtiques, per exemple, hem après que hi ha repetidors que ens volen fer creure que, arrodonit, un 3% és igual a un 10% o que la suma de 4+4+1 tant li fa que sigui 9 o 155.

De Llengua, que l’important en una frase no és tant el substantiu (“unitat”) com l’adjectiu (“estratègica”), malgrat no sàpigues justificar el significat de cap de les dues paraules.

De Ciències, que l’aire que respirem els granollerins és immillorable i molt sa, però que la comprovació científica pertinent és difícil perquè cada vegada que volem anar al laboratori els aparells estan espatllats. Tot fa preveure que la ciència, com assignatura a la ciutat, acabarà substituïda per Oratòria, retòrica i aplicació pràctica de la demagògia. En tot cas, i com ha proposat fa pocs dies una companya del nostre tutor que sap molt de “pecats originals”, això serà una cosa que haurà de decidir el claustre de professors. Deixar ens mans de l’assemblea d’alumnes una cosa tan important seria contraproduent i ens faria molt més mal que bé a tots plegats.

D’Història, que la frase “és l’economia, estúpids”, que va fer guanyar al president Clinton unes eleccions, fa furor entre els repetidors.

A Filosofia frisem per veure com s’analitza la frase de Plató que deia que “la política és massa important com per deixar-la només en mans dels polítics”.

Les classes d’Ètica són antològiques, veient com el repetidor més avançat pot parlar de la despesa pública dient, literalment, que “no es tracta d’obligacions morals, sinó d’obligacions legals” (sic), sense que li caigui la cara de vergonya o el tutor el faci fora de classe.

A Música, “tocant el violí”, és on els repetidors sobresurten i treuen les millors notes. Al contrari que a Educació Física, un martiri per a nosaltres ja que, com a “nous”, ens toca anar a buscar totes “les pilotes que els repetidors tiren fora” contínuament.

Les estones de tutoria es fan servir per explicar-nos, als alumnes que les escoltem pintant llaços grocs al quadern, que el tutor parla sovint amb milers de persones i que a vegades va d’excursió. A Lledoners per exemple, obviant el petit detall de perquè hi va anar o de què va parlar amb la gent que s’hi va trobar. De justícia, de donar voltes a una Porxada o de llaços i balcons, segur que no.

També, a l’hora del pati, ens venen a veure companys d’altres escoles per compartir problemes I preocupacions. Tots, sense excepció, són escoltats i acomiadats pel nostre tutor, amb l’amabilitat que el caracteritza, amb un “en prenem nota”, malgrat no vegis mai a ningú escriure res.

Ja ho veieu. Comença un curs apassionant. Pels que no pugueu o vulgueu assistir a les classes de forma presencial, els “nous” us passarem els apunts i us mantindrem puntualment informats, sobretot de les nostres aportacions i valoracions.

És just reconèixer també que, de moment, la rebuda entre els companys ha estat correcte i cordial, però esperem que pel fet de ser els “nous” i tenir una manera diferent de fer no suposi ser marginats per la resta ni castigats de cara a la paret pel tutor.

Tanmateix us convidem a fer-nos arribar qualsevol dubte i opinió que creieu adient per millorar i de qualsevol assignatura. Aquest és el nostre compromís I la nostra resposta a la pregunta: “un nou curs, per què fer?”.

Continuem pensant, i sempre defensarem, que Primàries i Granollers per la Independència som tots. El nostre únic objectiu, aquest curs que comença, és progressar adequadament. Per Granollers i pels granollerins.

Edicions locals