Cultura popular

Estudiant de Ciències Polítiques

Granollers és una ciutat de colles i d'entitats que revitalitzen i enforteixen la ciutat. La situació actual d'aquestes, pot ser vista de la següent manera: Les colles i les entitats són espais de participació i visualització amb posicionaments propis que estan relacionades entre elles. Però quina és aquesta relació? Sembla que tenen la relació de qui s'ajuda per què es comparteix el dia a dia, més aviat de la qui coopera cap a un projecte comú. La línia de treball comuna que segueix la Cultura Popular no sembla quedar clar per qui queda marcada. Però sembla quedar clar que gran part de la gestió queda en l'ajuntament, això no necessàriament ha de tenir només coses dolentes. És cert que el consistori assumeix tota una sèrie de tasques necessàries. Però a la vegada, també en genera de no tan bones. La manera com es marca la línia comuna, pot ser un dels motius pels quals a Granollers la participació en la Cultura tingui una dinàmica molt marcada de colla o d'entitat. Al meu entendre, això difumina la idea de "nosaltres fem cultura". Ja que enforteix la idea "jo sóc d'una entitat". Quina és la conseqüència d'això? Doncs que es dificulta el sentiment de pertinença a un projecte de cultura popular com a la cultura que el poble fa.

D'arrel, el mateix concepte de cultura popular és contra hegemònic, no estem parlant de cultura, sota el model clàssic de cultura que ha dominat en els sectors socials burgesos. No parlem de representacions pagades per a professionals artístics que desenvolupen una tasca, exemple clar l'òpera: Qui hi inverteix, per a què i de qui són les famoses "llotges del Liceu"? La cultura popular és un seguit de gent autorganitzant-se, fent poble. A Granollers, la relació d'aquestes entitats o colles amb l'ajuntament, és similar a la que pot haver-hi entre la burgesia i l'òpera. La burgesia ho utilitza per ostentar, per a demostrar el seu poder, l'ajuntament per tenir a prop aquells que es mobilitzen.

El consistori juga el paper d'acompanyant necessari, la seva posició central fa indispensable la seva presència. Tot i adoptar aquest paper, caldria preguntar-nos el següent: són les entitats, les colles, etc. qui necessiten a l'ajuntament, o és precisament l'ajuntament qui les necessita? Qui ha de determinar el projecte de cultura? Un consistori que coordina o un model de participació que doni més poder a les persones que durant tot l'any fabriquen aquest entramat? En la situació actual, l'ajuntament assumeix crítiques cap aquest model. Són ben considerats la presència d'actes, temàtiques o programes crítics amb la ciutat, però que acaben sent assumits a un cost baix, com la mateixa quota crítica necessària. Donant reflexa a una idea clau, una crítica controlada ja va bé. Entra dins dels marges de gestió.

Un debat sobre què es prioritza i com es treballa podria ser interessant. El treball, l'esforç i el sacrifici de la cultura popular Granollerina, té una cosa comuna entre tots aquells que hi participen: no cobren, la treballen amb les mans, en definitiva, la fabriquen. Ho fan sense remuneració per una idea comuna, alguna cosa que va més enllà d'ells mateixos, saben que fa bé, saben que fa de la ciutat un lloc millor on viure. Si les entitats enforteixen els seus vincles, d'acord amb les seves necessitats comunes, potser els fa tendir cap a una major cooperació. Per a tenir el pastís sencer i no la part que se li dóna. La temàtica d'aquest any de la festa major ha estat sense cap mena de dubte un bon senyal. Mentrestant caldrà saber si la claca seguirà al galliner.

Edicions locals