Silenci

Artista granollerí

Acabo de llegir un llibre que us recomano per començar l'any: Cervell i silenci. Les Claus de la creativitat i la serenitat, de Michel Le Van Quyen , editat per Plataforma ed. L'autor, francès de naixement, es declara agnòstic, ecologista i d'esquerres, i explica que pel setembre de l'any 2017 es va despertar amb una paràlisi facial. Li diagnostiquen esgotament i li prescriuen repòs absolut. Al principi li atabala aquesta inacció, però després es produeix la sorpresa: el silenci en què s'ha sumit li va bé i l'ajuda a superar el seu trastorn. Llavors decideix investigar. I després escriure tot el que li ha passat i la seva cerca per viure en equilibri. De fet, ell és neurocientífic i ha investigat molt sobre els efectes del silenci.

Un silenci molt necessari per demostrar que un cervell en repòs consumeix tanta energia com a ple rendiment i a aquesta activitat cerebral en el repòs la denomina energia obscura. El silenci és essencial per regenerar el nostre cervell. Per això recomana que sovint anem a passejar pel bosc, per gaudir del silenci i de la pau interior. Ens disminuirà l'hormona de l'estrès, redueix la tensió arterial, el sucre a la sang, millora la salut cardiovascular i metabòlica, la concentració i la memòria.

Nosaltres, els vallesans, tenim la sort de poder fer-ho. Hi ha boscos per Marata, Corró d'Amunt, Samalús, Cardedeu, etc. i tenim el majestuós Montseny a tocar. Ho podem fer sovint per marxar unes hores de la nostra dissortada ciutat de Granollers i evitar episodis d'alta contaminació per partícules (PM10). També és convenient, segons el protocol consensuat amb el Departament de Salut, que les persones amb malalties cardiovasculars o respiratòries moderin l'activitat a l'aire lliure (suposem que volen dir a la ciutat), i també es demana a tota la població evitar l'exercici físic intensiu a l'exterior (suposem que ho diuen pels que fan fúting o es preparen per a les mitges maratons tot corrent pel passeig fluvial). Com ja heu pogut llegir darrerament l'Ajuntament de Granollers també ha fet públiques una sèrie de recomanacions a la nostra zona que està patint un excés de diòxid de nitrogen.

Bé, això és un tema molt seriós perquè afecta i afectarà la salut de la població a curt termini. No cal parlar de les conseqüències del canvi climàtic perquè ja el patim diàriament.

Per tant, i seguint amb el silenci, necessitem repòs, calma, desconnectar de tot aquest món ple de distraccions acústiques, i bombardejos informatius de qualsevol mena que només ens provoquen sobre càrrega cognitiva i ens esgota el cervell. Respirar profundament aire sa i evitar sorolls innecessaris.

Jo mateix visc al centre de la ciutat on cada dia, cada hora, cada minut hi ha molt de soroll provocat pels vehicles, pels camions de recollida selectiva (tres o quatre al dia), camions de recollida d'escombraries, la gent que sovint parla amb veu alta i fent cridòria, els bars sorollosos a qualsevol hora, etc.

La crispació política també ens influeix la manera de ser, d'actuar, de parlar… La majoria parlamentària, no tots òbviament, crida i s'insulta. La manera de fer política es fa d'aquesta manera: cridant i insultant. La democràcia no és això. No hi ha respecte per les idees dels altres. L'odi es transmet i la gent avui estem tots trasbalsats pel que veiem cada dia. Els feixistes van augmentant i el diàleg dissortadament desapareix. I el nostre país pateix de practicar diàleg i tertúlia. El silenci és del tot necessari. El soroll mata. Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, l'efecte soroll mata unes 10.000 persones l'any. El soroll és una greu agressió pel nostre rendiment cognitiu, diu Le Van Quyen.

També us recomano la lectura del llibre d'Alain Corbin Història del silenci. Del Renaixement als nostres dies (Fragmenta edi). En aquest llibre, Corbin recorre els significats del silenci de la mà d'alguns dels grans pensadors i escriptors de la història dels últims segles. El silenci no és tan sols l'absència de soroll. En el passat, els homes d'Occident assaborien les profunditats i els matisos del silenci. El consideraven la condició per al recolliment, per a l'escolta d'un mateix, per a la meditació, per a l'oració, per a la fantasia, per a la creació. Avui en dia és difícil estar en silenci, cosa que ens impedeix sentir aquesta paraula interior que calma i que tranquil·litza.

Acabo amb una cita de Marcel Proust, llegida A la recerca del temps perdut: "En aquesta vida arriba una hora en què les orelles no poden escoltar cap altra música que la que toca el clar de lluna amb la flauta del silenci".

Edicions locals