La interculturalitat

Advocat. Soci de BCN Legal Group.

Darrerament algunes coses com l’ascens de Vox, els evidents intents de Donald Trump i Boris Johnson d’avançar cap al tancament de fronteres o les teories del mestissatge d'Ada Colau, m'han fet reflexionar sobre el fet que el futur de la humanitat estarà presidit, cada dia més, pel fenomen, desconegut fa un temps, de la interculturalitat.

Fins fa només alguns anys, com explica Raimon Paniker, les cultures s'ubicaven en diferents espais geogràfics amplis i definits. Les estudiàvem a l'escola, en documentals televisius, revistes especialitzades o viatges turístics. Actualment, en canvi, en espais geogràfics molt estrets, hi conviuen cultures diferents. Ara, les cultures ja no són només un motiu d'estudi sinó, sobretot, un motiu de convivència. I això ens porta a la interculturalitat, un fet, malgrat el que diguin alguns, que ha arribat per quedar-se. Vivim en un món cada vegada més globalitzat i regit per poders i necessitats econòmiques generals que comporten que el que es fa o es decideix en un determinat indret, inevitablement té conseqüències arreu, i això implica, obligatòriament, l’acostament progressiu de totes les cultures. Fins i tot alguns creuen que aquest procés culminarà, en un futur no molt llunyà, amb la consolidació d’una cultura universal comuna, resultat d’una mescla enriquidora.

La Viquipèdia defineix la interculturalitat com el procés d'interacció entre cultures diferents i diverses, en què totes menys una solen ser fruit de la immigració, i que conviuen en un mateix territori. I afegeix que el tret cabdal que representa l'interculturalisme és el fet de valorar totes les cultures per igual i en destaca, per tant, que l’important és que s’interrelacionin i que beneficiïn en tot moment el diàleg, la integració, el respecte i la bona convivència.

Acceptar la interculturalitat és acceptar que l’intercanvi cultural és riquesa. Però per això cal entendre que la interculturalitat fa referència no sols a la coexistència de cultures sinó que implica la construcció d'una relació efectiva entre elles. Però aquesta acceptació, avui en dia xoca amb una tendència que, tot i que no sembla tenir gaire sentit, cada cop és més creixent: el rebuig i la repudiació del diferent. Cada cop semblen més abrandades les postures dialèctiques fonamentades en els extrems, que tendeixen a separar, aïllar i, fins i tot, generar odi vers l’altre, com massa sovint veiem a prop nostre.

La interculturalitat, entesa com a factor superador de diferències, fa referència no sols a la coexistència de cultures sinó que implica la construcció d'una relació efectiva entre elles d’interacció, solidaritat i reciprocitat. La interculturalitat emfatitza el que es té en comú i la necessitat de compartir-ho, atenint-nos al fet que, perquè sigui possible, la integració entre els col·lectius ha de ser bidireccional i dinàmica i ha de generar una adaptació mútua a la nova realitat, per ambdues parts. No val que només una ho vulgui fer, perquè aleshores és quan s’acaben construint els guetos impenetrables.

Crec que sempre és bo defensar les identitats i tradicions pròpies, però no es pot fer a costa de depreciar l'altre. En els temps que ens ha tocat viure, hem de procurar obrir els nostres horitzons mentals i mirar-nos menys el melic. Hem d’entendre que el món és un lloc molt gran i divers del que tots podem aprendre de tothom. Les diferents cultures, ètnies, races, i maneres de pensar i de viure, han de nodrir-se entre elles, han d’aconseguir complementar-se, evitant radicalismes, murs ideològics i barreres físiques. Hem d’aprendre a integrar, recollir i respectar i hem de saber fusionar els diferents elements. La fusió cultural ens enriqueix mútuament, l'"a por ellos" ens empobreix.

En definitiva i seguint el que marca la Unesco, la interculturalitat l'hem d'entendre, dins el marc de totes aquelles relacions evolutives entre diferents grups culturals, com la interacció equitativa de diverses cultures i com la possibilitat que se’ns dona de crear noves expressions culturals compartides, però sempre tenint en compte que és una relació no exempta de conflictes, que només es poden resoldre mitjançant el respecte, el diàleg, l'escolta mútua, la concertació i la sinergia. I per fer-ho possible, el repte més important que se'ns presenta és el d'aconseguir ser capaços de dissenyar i implementar noves estratègies de gestió de la diversitat, en lloc de polítiques d'apartament, segregació, menyspreu i aïllament del diferent, polítiques que no siguin només programes d'integració específics per persones immigrants, com massa sovint es fa, sinó que siguin capaces de redibuixar un espai divers i replantejar la seva organització des de les necessitats de les persones, incorporant la perspectiva intercultural a tots els serveis públics i a tots els espais de la vida quotidiana.

Edicions locals