Apunts d'un enclaustrat (fins als pebrots!)

Artista granollerí

Aquest article l'escric arran de la conversa amb un veí –amb qui abans del confinament gairebé no ens dèiem res o ben poca cosa, i ara, a causa de la situació d'enclaustrament, ens parlem sovint. Ell, des de la finestra, i jo, des de la terrassa –respectant la distància–, gairebé cada matí ens diem bon dia! Sempre a la mateixa hora, mentre jo faig les 1.400 passes d'exercici i ell treu el cap per la finestra perquè li toqui una mica la brisa del riu Congost. En una d'aquestes converses em va dir: Jordi, tu que saps escriure podries fer un article d'aquests que "tu fas" per dir que els polítics no serveixen per res i que podem passar sense futbol. No els necessitem a partir d'ara. Curt i ras em va tornar a dir bon dia, i va desaparèixer. I jo vaig seguir fent les passes per arribar a les 1.400. Però, després, vaig pensar el que va dir i em poso ara a escriure aquestes ratlles, sabent que no escric gaire bé, però intento fer-ho el millor possible.

En aquest mateix diari vaig llegir fa dies un article de Josep Mayoral, alcalde de la nostra ciutat, on deia que "ens en sortirem". Escrivia, entre altres coses, "Granollers una vegada més expressa la seva força" i "Estem a casa. Però ho sabeu, estem junts" i acabava en un esperançador "Recuperarem els carrers i les places. I les abraçades. I els petons. Cuideu-vos. Us vull veure ben aviat". Un cop llegit vaig tornar a rellegir-lo perquè el vaig trobar fluixet i vaig pensar que potser era jo que em trobava en fluixedat mental. Però el meu pensament va coincidir amb el del meu veí.

Tanmateix fa dies a can Barça hi ha hagut un ball de bastons entre els directius. No hi ha futbol? Doncs cal entretenir la gent amb retrets, discussions de baixa estofa i insults. El món del futbol és d'un nivell decebedor. Fins ara he mirat per televisió els partits que jugava el Messi com a pura distracció i he gaudit molt dels seus gols, com un fanàtic, patint com el soci i desitjant que guanyés sempre el Barça. Però ara que ja fa molts dies sense cap partit no trobo a faltar ni el Messi, ni la Champions, ni els Barça-Madrid. En això també coincideixo amb el meu veí. Podem prescindir perfectament dels polítics i del futbol. Podem viure sense escoltar insults, amenaces, desqualificacions, etc. La política i el futbol s'assemblen en la manera de fer les coses grollerament.

Hem oblidat els dies de les mobilitzacions, de les concentracions pel tema del referèndum i les conseqüències que hi hagi presos polítics i exiliats. Molt trist! I seguim sense saber practicar la democràcia. És a dir, el diàleg i respectar l'opinió els altres, i sobretot, llibertat d'expressió. És fonamental pel bé de la nostra societat. Tot això no ha pogut ser perquè hi ha uns polítics que no respecten res i només fomentem l'odi entre ciutadans. Aquests dies podem comprovar com podem conviure tots plegats davant d'una pandèmia terrorífica. Però també podem observar la mala gestió que fan els nostres governants per actuar davant d'una pandèmia letal. Només cal veure que a Catalunya ja són prop de 10.000 morts per la Covid-19. Segons llegim a la premsa, a l'Estat espanyol és on s'ha pitjor gestionat d'Europa. Només cal veure les rodes de premsa del govern progressista de Madrid i la solitud del nostre president mirant les multipantalles. Patètic!

Ens hem adaptat a viure confinats i hem pogut reflexionar la inutilitat dels polítics i el gran esforç que fan els científics i la comunitat sanitària per salvar vides. És desesperant veure als polítics improvisar cada cinc minuts, mentre els científics i el personal sanitari estan deixant la pell, treballant en precari i en risc de contagi (Ens són molt necessaris i depenem d'ells!). Els polítics segueixen fent el que sempre han fet: pensar en les pròximes eleccions i seguir en el poder.... De fet, m'agrada molt aquella frase de Louis Antoine Léon Saint-Just, polític revolucionari francès: "Totes les arts han produït les seves meravelles, l'art de governar només ha produït monstres".

Bé, per acabar, dir-vos dues coses: la primera és del filòsof i lingüista Noam Chomsky, que en una recent entrevista afirma que els governs són "el problema i no la solució". I segona: llegiu o rellegiu, com jo, La pesta (1947) d'Albert Camus, en una esplèndida traducció de l'enyorat Joan Fuster. A la pàgina 7 podem llegir: "Hem de confessar que la ciutat en si és lletja, d'aspecte tranquil, cal algun temps per adonar-se de què la fa diferent de tantes altres ciutats comercials de totes les latituds. ¿Com imaginaríeu, per exemple, una ciutat sense coloms, sense arbres i sense jardins, on no hi ha batecs d'ales ni remoreig de fulles, un lloc neutre, en una paraula? El canvi de les estacions no es fa visible, sinó en el cel. La primavera s'anuncia només per la qualitat de l'aire o pels cistells de flors".

Bé, a mi m'ha recordat vagament la nostra ciutat.

Edicions locals