En record a Conchi Caruda

Mossèn de la parròquia de Sant Francesc d'Asís a Bellavista

Avui escric aquestes paraules per recordar a la Conchi Caruda, una gran dona que va lluitar fins al final contra tot allò que afectava les persones més vulnerables per culpa d'un sistema que margina. Ahir, a la missa que vaig celebrar a la meva habitació, li vaig fer una menció especial pel seu servei humà i humanitari a la PAH de Granollers.

A la Conchi la vaig conèixer quan anava a les assemblees dels dilluns com a membre de la Càritas de la parròquia de Sant Francesc d'Assís de Bellavista junt amb el Pere i el Gerardo. I vaig descobrir que es pot crear una xarxa fraternal més enllà de les diferències, que no són excuses sinó oportunitats.

La Conchi sempre va estar atenta amb tot i amb tothom. Tenia un carisma propi d'una líder que donava el millor pels més febles. Em surt unes paraules d'un amic que es diu Jesús que reflecteix el que va fer la Conchxi: "Veniu, beneïts del meu Pare, rebeu en herència el Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam, i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster, i em vau acollir; anava despullat, i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m." (Evangeli segons Mateu 25, 34-36).

Conchi, descansa en la Pau de Déu Amor.

Edicions locals