Més enllà dels arbres tallats

Integrant de la candidatura Sal-CUP les Franqueses

El dimarts 2 de juny, l'Ajuntament de les Franqueses va tallar tot un seguit d'arbres de la vorera esquerra de la carretera de Cànoves, al pas per la sagrera de Corró d'Avall. Catorze arbres en total. La reacció del veïnat no s'ha fet esperar. El mal, però, ja s'ha fet i és irreparable.

Algú pot pensar que els veïns exageren, que només són quatre arbres i que, al final, seran substituïts per altres de nous. A més, com argumenta l'Ajuntament, les arrels d'alguns d'aquests exemplars havien malmès algun punt de la vorera. Ara, de debò calia tallar-ne tants? Tanta nosa feien? I calia tallar-los ara?

Per descomptat que els arbres es poden tallar. A vegades cal arrasar mig bosc i tot per crear un tallafoc que evitarà la propagació d'un incendi. La qüestió és per què es tallen, com es tallen, quan es tallen i si s'actua d'acord amb una planificació sensata i coherent o tot s'hi val. Igual que en el cas dels tallafocs i dels incendis, una bona planificació del territori i un manteniment adequat, tant de l'entorn rural com del verd urbà, sol evitar haver de fer sacrificis gratuïts, que acabem pagant entre tots, una vegada i una altra, en cost i en vida.

La denúncia aquí és que s'han tallat arbres en ple període de nidificació d'ocells d'espècies autòctones protegides com les caderneres, els verdums o els pardals, i a tres dies de celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient, un fet purament anecdòtic però il·lustratiu de l'estil que gasta aquest govern, que s'omple la boca de sostenibilitat però que no mostra cap mena d'escrúpol a l'hora de portar a terme actuacions que demostren tot el contrari, quan li convé.

A qui li convé, per cert, tallar ara aquests arbres i tants? La biodiversitat urbana és un indicador essencial de la qualitat de vida de les zones urbanes i menystenir-ho en un context de canvi climàtic com l'actual és especialment greu. Aquest és el tipus de compromís que hem d'esperar de la declaració d'emergència climàtica que es va aprovar per unanimitat al Ple del mes de setembre de l'any passat i que continua en paper mullat?

Dol també que s'hagin tallat arbres madurs, amb capçades denses, que oferien molt bona ombra, just quan la calor comença a picar i sortim d'un confinament que ens fa desitjar la verdor de la natura com el mateix aire que respirem. Molt oportú. Ja que algun punt de la vorera havia quedat afectada, no hauria tingut més sentit aprofitar i redefinir aquest tram en favor d'una mobilitat més sostenible, d'un entorn encara més verd, que donés un respir al barri, al seu comerç ja quasi inexistent i que millorés la vida de tothom qui hi viu?

Potser calia tallar algun arbre, potser és bo substituir unes espècies per unes altres (que se n'assegurin bé amb els que hi entenen de debò, que no hàgim de tornar-los a sacrificar d'aquí a uns anys) però el que és cert és que fer-ho ara no té cap ni peus, demostra una falta de sensibilitat i de respecte absoluts envers la natura, envers el veïnat i envers la democràcia en aquest municipi: la moció aprovada per unanimitat pel Ple del mes de gener d'enguany, que preveia l'elaboració d'un pla d'arbrat viari, tampoc els interpel·la?

Un cop més, han tirat pel dret des del despatx i no només no s'han encomanat a ningú sinó que, quan els ho qüestiones, s'excusen en els tècnics i quan els demanes l'informe tècnic que hauria de justificar l'actuació, et mostren un escrit que ni porta data, ni va signat i que, a més, parla en passat. Tenim memòria i això mateix ja va passar amb l'actuació al sot del Fuster el novembre passat, al camí veïnal de Llerona a Marata: una actuació que no era urgent, que representava una oportunitat d'or per a replantejar una sortida de pacificació per a aquest via, que no és principal, i que es va justificar amb uns informes tècnics que portaven una data posterior a la denúncia que Sal-CUP havia presentat a l'Agència Catalana de l'Aigua.

No ens queden gaires oportunitats per aturar la degradació irreversible del municipi i, de retruc, del planeta. Deixem ja de fer nyaps i posar pedaços, de tallar arbres fent que el suposat remei sigui pitjor que la malaltia, i planifiquem el territori amb consciència sostenible d'una vegada.

Edicions locals