Problemes del desconfinament

Estudiant de Ciències Polítiques

En les darreres setmanes i dies -en escriure això estem a mitjans de la quarta setmana de Juliol- el fantasma d'un nou confinament comença a aflorar en l'aire. La por a no fer vacances o a la reclusió semblen passar per davant de la por a nous morts en les converses més quotidianes. Tenint en compte l'impacte de la pandèmia, rellegir quines són aquestes preocupacions ens pot donar eines per entendre què és el que ens està passant.

Dir que vivim en un sistema que se sustenta sobre el creixement no hauria de sorprendre a ningú, fins i tot una persona d'ideologia liberal hi estaria d'acord i ho veuria com un factor positiu. Per a mi, és una cosa de dubtós benefici per múltiples motius. El desconfinament a la fi no ha suposat res més que una cursa per a reactivar el nostre sistema productiu. Per la mena d'economia capitalista dels Països Catalans i de l'estat espanyol, que aquest sistema estigui tenint conseqüències nocives per al desconfinament no ens hauria de sorprendre i penso que seria bo parar més la mirada en aquest fet. Els possibles rebrots i la por a un nou confinament s'estan centrant en una crítica social força simple, que al meu entendre està amagant problemes estructurals.

En primer lloc, les persones estem fent servir un genèric per a criticar a allò que estem anomenant "la gent". En definitiva, la gent som tots, i en major o menor mesura tots en som responsables. Per tant crec que és un profund error considerar que aquest és el nostre mal, la irresponsabilitat de certes persones o grups socials, com hagin pogut ser els joves. Ens hem de preguntar que estava fent aquesta gent quan han passat aquestes situacions, no qui eren.

En segon lloc, aquesta visió de l'actualitat està amagant altres coses. És realment això el que està passant? Hi ha més gent a les platges que al metro per anar a treballar? Per què no parlem de les empreses càrnies com Guissona en què hi ha hagut un fort brot? Perquè és més senzill criminalitzar als joves que al nostre teixit productiu. Interessa més parlar de les conseqüències que de les causes.

Què és el que tots aquests grups socials estan fent quan assumeixen aquestes actituds de risc? Fan el que les dinàmiques de consum els hi diu que facin, el que el nostre sistema econòmic demana. Els brots i els riscos estan venint sempre donats per situacions en les quals el consum o la producció eren presents. Vivim en un sistema que ens està demanant córrer a passes gegants perquè és l'única manera què té per mantenir-se i això és el que ens està matant.

Què el capitalisme mata i és un sistema contrari als interessos de la vida fa temps què és d'una evidència irrefutable. El que la Covid-19 ha posat de manifest és que vivim en un sistema que ens evoca al fracàs més absolut, per a respondre aquesta crisi i a moltes altres més. Ens cal una altra manera d'organitzar les nostres vides. El capitalisme no canvia ni canviarà mai, no és una mena d'organització social, sinó un instrument d'una part de la societat per a defensar els seus interessos en contra de l'altra part. I els seus canvis són maneres de reconvertir-se per fer el mateix d'una altra manera. És per això què cap socialdemocràcia ni govern de progrés ens salvarà d'això. Perquè vivim en un sistema irreformable. Estem en una disjuntiva en la qual o acabem amb el sistema i amb els que el mantenen o aquest acabarà amb nosaltres. En definitiva, que en tot això, ens hi va la vida.

Edicions locals