Bon Nadal i feliç any (nou?)

Artista granollerí

Ganes que acabi l'any 2020 i comenci un de nou ben diferent, ple de salut, ple de projectes, de pau, d'alegria i amor. "El món, quan no hi siguem, perdurarà immortal; no deixarem ni el nostre nom ni cap senyal. Abans, quan no vivíem, no faltava res; després, quan no hi siguem, el món seguirà igual". Ho va escriure el poeta, matemàtic, astrònom i filòsof persa Omar Khayam en els seus cèlebres robayat (estrofes perses formades per quatre versos) l'any 1114. Tanmateix l'any 1955, l'antropòleg i sociòleg francès Claude Levi-Strauss, va publicar el llibre Tristos tròpics, en què deia: "El món va començar sense l'ésser humà i acabarà sense ell".

Llegir ens ajuda a pensar i a ser més feliços. No és només la lectura la que ens ajuda a ser feliços, sinó també la cultura. He sentit dir a algú que la cultura no és segura perquè ha entrat en una sala de cinema i ha vist un espectador que tossia sense mascareta. També he sentit afirmar a altres que no anirien a cap acte cultural on hi hagués més de 10 persones dins un local presumptament no ventilat. Estem a punt de caure a l'abisme. Les llibreries seran absorbides pels monstres del comerç electrònic. Els cinemes seran substituïts per plataformes. El teatre serà filmat i emès en streaming. El museu imaginari donarà pas al museu virtual. La música perdrà el directe per convertir-se en un fil musical regit per algoritmes.

Probablement m'equivoco i escric ciència-ficció. Continuaran havent-hi teatres, llibreries, cinemes, concerts i exposicions, però pel camí haurem perdut la diversitat de les ofertes. M'importa poc si la cultura és segura o no ho és, en tot cas sé que, com a consumidor cultural, tinc la responsabilitat de continuar consumint-la, continuar gaudint-la. I no perquè pensi que la cultura o l'art són una religió que ens treu de no sé quin abisme, sinó perquè la cultura ens ajuda a gaudir una mica més de la vida.

Hem de seguir endavant malgrat que els polítics no ens donin confiança per creure en un futur millor o si més no agradable per viure amb harmonia i no tan angoixats productes de les pors que ens van emetent uns polítics sinistres (vegeu Trump, Putin, Bolsonaro, etc…) i uns polítics mediocres (Boris Johnson, Emmanuel Macron, Pedro Sánchez, Quim Torra, etc...) que només ens transmeten que incerteses i són incapaços de tenir una visió d'Estat. És a dir, ser estadistes, i no pensar a guanyar les eleccions per seguir governant i garantir un futur (vegeu salaris) per a ells i els seus amics i familiars.

El ciutadà està emprenyat, molt emprenyat de com es gestionen les dues coses més importants d'aquest moment tan crític per a tota la humanitat: sanitat i economia. No parlaré de la trista i crua realitat perquè és evident que cadascú la pateix a la seva manera, però, crec que caldria fer un esforç comunitari per deixar un món millor als nostres fills. Ara, diuen, tornarem a la nova normalitat. Jo em pregunto què és això. De ben segur que ningú ho sap, però a còpia de repetir-ho ens queda gravat al cervell i ho repetim com si fóssim lloros. Curioses paraules que ens van introduint en el nou vocabulari i que molts no sabem que volen dir però que les diem (distopia, transversal, unilateralitat, erto, asimptomàtic).
Sort que a vegades ens distreuen amb les bromes que ens fa el Messi –ara me'n vaig, ara em quedo–, les tribulacions i fugida del rei emèrit o la nova programació de TV3 que continua en la seva línia endogàmica i que servirà per sortir a passejar i relacionar-nos. Gràcies, Vicent Sanchis!

A la nostra ciutat, a banda de la situació crítica del risc de rebrots en augment que coincideix amb l'inici del curs escolar, cada vegada preocupa més la situació del comerç. Podem observar tot passejant per la ciutat la quantitat de locals a llogar i cessament de petits negocis que han rebut l'estocada final amb el confinament. La situació és molt greu per la configuració de la nostra ciutat que sempre ha tingut de referència les botigues del centre. La ciutat sense comerç és una ciutat morta. I és molt trist veure tants locals tancats i que només aguantin les grans corporacions. No hi ha una fórmula, de moment, per reanimar el comerç perquè el mercat està sovint relacionat amb els preus dels lloguers i encara hi ha algú que pensa que el triangle d'or, és a dir, el Gran Centre és una mina de petroli.

Edicions locals