Carretera avall

Jo caminava com sempre, lent i penjat, embolicat entre les branques d’uns arbres en perill de mort, fixant-me en les dones de més de quaranta-cinc que passaven i omplien el carrer de llum i de purpurina. Passejava tancat en els meus pensaments, alguns bons d’altres tampoc, aleshores se m’acostà un home gris dels d’agulla de corbata, rellotge car i sabates brillants i em digué:

–Què haig de fer per arribar a la plaça dels Caiguts?

I educat, vaig contestar:

–D’entrada li haig de dir que vostè vol anar a la plaça de la Corona, a no ser que en dir “caiguts” es refereixi als caiguts en els dies de pluja per les relliscades que sofreixen amb el terra moll. Miri, jo li podria explicar, si ho vol, a la manera antiga i si ho prefereix, d’una manera, desgraciadament, més actual.

–Tant me fot –contestà el foraster.

–Doncs miri, bon home, ara sou entre Can Potafang i Can Gorina, camineu en direcció al Minibar, a tocar de Ca la Tuni i en Malàs. Després, seguiu a llevant, a la dreta deixareu Can Baldufes i la Farmàcia Parera, l’edifici magnífic de can March, la botigueta de Can Gaig, els pastissos d’en Puigdomènech, can Bosch, el Cervetó, la impremta de Joseph, Can Carbó Vell i de cop, al davant, la Fonda Europa. Deixeu el quiosc de can Molet a una banda i aneu a la dreta, avall, cap al sud. Ara sou a la Carretera de tota la vida (no en digueu carrer Major, si us plau), aneu baixant sota l’ombra de les acàcies, a la dreta la Capella de Sant Roc i més avall can Sentí i botigues brillants (Sorigué, Saterra, Colomer, Duran), la Granja Marinette, Cal Tintorer, Mobles Pous, Can Farnés, el Fèmina, la magnífica Casa Torrebadella, la perfumeria i pastisseria can Brustenga, la farmàcia de Can Gasset, Cal Gras, i al davant, Can Xirau, la Paradeta (compri avellanes torrades), Can Gurgui, can Carbó Nou, el Banco Central Hispano Americano (atenció la cartera), Can Rodoreda, l’Hogar-Luz, la Unió Liberal, Can Barbany, l’advocat Canal, l’Estanc Cot, el Bar de can Quirico i la Pastisseria La Palma, el Bar la Bohèmia i els Mobles Diumaró, Rellotgeria Font, Radio Aragonés, Can Prades, el Barato, Casa Oliva (si escolteu i tanqueu els ulls podríeu sentir alguna òpera que surt de la ràdio de l’avi Oliva), més avall can Peret de la Taverna, el Restaurant El Cisne, cal Retratiste i cal Forner... i allà al davant, tota ella, trobarà la plaça plena de nens, d’avis i de pardals que criden i festegen entre les branques dels plataners que encara resisteixen.

Ara bé, també li puc indicar d’una manera més fàcil per a vostè. Miri, un cop hagi arribat a la Fonda, enfili cap al sud i trobarà: A la dreta l’Orange (no hi entri que l’enreden), més avall i a la mateixa vorera, l’Exit, el Marlo’s, el Parfois, el Vives Shoes. A l’esquerra: el Tezenis, l’Intimíssim, el Calzedonia, l’Inside, el Pull and Bear. I si torna a girar el cap a la dreta el Surkana, l’Oysho, el malaguanyat Museu de Granollers, el Tiger, el Druni, el o la Benetton, l’Okaïdi, el Jack Jones i el Kiko Maid of Milano. A l’esquerra haurà deixat el Bossa Nova, el Milaya, La Casa de las Carcasas (nom que tant li agrada al meu amic Jordi Pagès), l’Yves Rocher, el gran Zara (temple d’Inditex) i el Springfield...i, yeahhh! allà al davant, tota ella, trobarà la plaça plena de nens, d’avis i de pardals que criden i festegen entre les branques dels plataners que em van veure créixer.

Edicions locals