El suïcidi en la filosofia de la mort

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La filosofia de la mort desenvolupada en la història de la humanitat esdevé contrapunt de la vida. La vida sense la companyia de la mort no té sentit. Naixement i mort són els pols sobre els quals gira l’existència. Sortida i arribada d’una cursa plena de dificultats, que té per pista la natura amb les seves valls, muntanyes i rius. La mort en l’esport de la vida és el jutge que marca l’arribada, guanyant o perdent. Les baixades de bandera tenen diferents definicions. Sempre sentencien la veritat, bona o dolenta, de l’esportista. Dissortadament, el concepte predominant que es té de la mort va molt carregat d’odi i venjança, i se la contempla com el pitjor dels mals. Malauradament aquest concepte l’ha creat el poder humà.

Però bàsicament que és la mort? Si parem esment en la Bíblia, la mort és el pas del jardí terrenal al jardí celestial. Per què aquest concepte s’ha manipulat de tal manera que el fet de morir massa sovint és un acte criminal? I dissortadament, en el nostre segle també, hi ha sicaris que maten per diners. La mort violenta ha esdevingut raó filosòfica de poders polítics, religiosos, econòmics i culturals. La mort com a fenomen cultural és una instrumentalització favorable a beneficis egoistes. Es mor i es mata per diners. Es podria escriure la història de la humanitat amb una monografia de la mort.

Penso que la història de com es mor esdevindria la imatge d’una humanitat de com ha estat i és la convivència. La seva veritat la dibuixen diferents filosofies de la vida, polítiques, religioses, econòmiques, culturals, socials i egoistes. Deixant de banda les diferents formes de morir, crec que és molt important i alliçonador el suïcidi pels seus perquè i les formes. Penso que no totes les seves formes són humanes i racionals, però estic convençut que pot esdevenir acte de llibertat mística i de solidaritat humana. Pot ser un acte de defensa del propi jo o d’altri des de la mística humana i també religiosa. Ens trobem davant d’una aparent contradicció, veritat en el fons, de “morir per viure”. Jesucrist, clavat a la creu, morí obedient a la voluntat del Pare, perquè havia arribat la seva hora, es lliurà voluntàriament, i la seva mort tenia un objectiu, redimir a la humanitat. Saber morir és l’acte de llibertat més sublim.

El testament d’un suïcida que vaig llegir deia: “Que Déu em perdoni, com jo perdono els meus enemics”. Era el testament del meu pare. I aquest testament m’ha fet pensar molt en quin és el verdader objectiu de la mort. Elisabeth Kübler-Ros, amb el títol del seu llibre La mort, una aurora, ho defineix clarament. La mort és l’àngel de la transcendència perquè, malgrat l’opinió generalitzada, l’expressió “morir per viure” és la seva veritat. La mort criminal acusa de criminal el seu autor, no a la mort que pot esdevenir redempció de la víctima. Un fet, el “dol, desafiament a mort”, que pretén? Senzillament reivindicar la dignitat. Una idea humana amb finalitat positiva que pot dignificar el culpable.

Si no recordo malament, La mort no és trista és el títol d’una religiosa francesa en el que un avi s’acomiadava amb aquestes paraules de la seva família. La mort de Lluís M. Xirinacs, en complir el seu 75 aniversari, en ofrena a Déu i acte d’amor al seu poble, és testimoni alliçonador de la mort, àngel de la vida. Molts són els testimonis de suïcidis, ofrena per la pau i la llibertat. Unes paraules del poeta kurd del seu llibre Cap altre amic que la muntanya corroboren la meva filosofia de la mort voluntària. Llegim Tots aquests presos (els de les presons de l’illa de Manus) eren persones que van ser empresonades sense càrrecs, sense condemna ni sentència. És un destí totalment kafkià que sol tenir l’efecte tan cruel d’anorrear tota esperança, l’objectiu dels carcellers australians. I així, el crit de llibertat es va transformar en carn carbonitzada quan Omid Masoumali, un noi de 23 anys, es va immolar calant-se foc en un acte de protesta; i també en els crits de Hodan Yasin, una noia de 21 anys, quan també es va immolar.

Edicions locals