Desobediència educadora de la llei

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Títol que sembla una rebel·lió i en la realitat és una conseqüència històrica de fets que han afavorit la convivència. Grans personatges ens ho demostren. Sòcrates, Gandhi, Luter King, Mandela, a casa nostra Lluís M. Xirinacs i, el més transcendent, Jesucrist. No oblidem que la llei la programen persones lliures, malgrat el seu càrrec, que es poden equivocar i que, com tota obra humana, ha de ser estudiada, valorada i meditada.

És un dret de tots els ciutadans de qualsevol Estat. Quan es va votar la Constitució del 1978, quants espanyols havien llegit el text? Personalment, jo no i ningú m’ho havia proposat. Per la forma com les Corts Espanyoles van tractar les esmenes de Lluís M. Xirinacs em demostra que la votació era un simple tràmit.

Una vegada jubilat, que disposo de temps, llegint-la me n’adono de les seves limitacions i facilitat de ser manipulada. Circumstància, que guardant les bones formes de ciutadania i de la persona lliure, m’autoritza a manifestar els meus dubtes sobre la seva licitud, guardant les formes democràtiques de respecte a l’autoritat i a la llei. I arribat a aquesta conclusió, em sento sostingut pels grans personatges que han dissentit en particular seguint de l’evangeli.

Per altra banda, el comportament de la justícia espanyola desobeint les normes europees, signades per formar part de la Unió, encara donen més força legal al meu sentit de desobediència educativa. Un exemple ben clar i humà ens el dona el fet a l’Estat espanyol d’eliminar el servei militar obligatori. Una conseqüència clara de les moltes desobediències. Foren desobediències educadores de la llei.

Es poden desobeir totes les lleis? Les naturals, no dictades pels humans, no, i algunes lleis humanes les obliden. Els presos polítics catalans en són l’exemple. La convivència global de la humanitat ens demostra amb urgència que l’actual model polític no és global ni humà en la seva programació. L’economia mundial ens palesa la urgència de ser desobeïda pel mal tractament que n’ha fet de la natura i de les persones. No és fàcil, avui, aquesta desobediència educadora perquè domina la idea que sense armes no hi ha pau possible.

Sortosament la natura fa costat a la humanitat digna posant a la vista dels poders el perill en què han posat a tota la humanitat amb la seva llei. Acabo aquest comentari amb unes paraules que conviden a una profunda reflexió del Papa Francesc en la seva encíclica Fratelli tutti: “Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva ni posar en consideració tots els aspectes de la realitat que vivim, proposo només estar atents davant algunes tendències del món actual que desfavoreixen el desenvolupament de la fraternitat universal”.

Edicions locals