Carta de la Pepita

L'opinió dels lectors

Hola, em dic Josefa Jané Pla, però tothom em coneix per la Pepita.

Tinc 85 anys, visc a Granollers, sóc pensionista amb dependència i discapacitat reconeguda i vull fer públic que el jutjat de primera instància número 1 de Granollers ha espoliat, sense previ avís, el compte on s'ingressa la meva pensió deixant-lo a zero i incomplint així, la llei que assegura un import mínim per tal de poder subsistir, deixant-me totalment desemparada.
 
Es tracta d'una pensió que ja rebo amb la part corresponent embargada a través de la Seguretat Social, per tal de fer front a la demanda presentada per la meva pròpia filla, en reclamar la legítima del meu difunt espòs (E.P.D), la qual m'ha condemnat a la misèria i la tristesa durant el que em resti de vida.
 
El meu fill i cuidador, Joaquim Llerda Jané, va anar als jutjats de Granollers el divendres 26 de març per tal de demanar explicacions i la restitució immediata de l'import expropiat, ja que només disposo de la meva pensió com a única font d'ingressos per poder subsistir, i no puc comprar aliments, no puc obtenir la medicació que necessito prendre diàriament per prescripció mèdica, ni podré fer front al pagament de serveis bàsics i essencials que garanteixen la meva supervivència i benestar, com per exemple, el telèfon on hi tinc vinculat el servei de teleassistència i que contribueix en gran mesura a la meva seguretat individual.
 
Tot i aquestes al·legacions, crec que prou argumentades, la resposta del jutjat va ser "torni un altre dia" perquè la persona responsable de donar l'ordre d'embargament, ni hi era, ni se l'esperava. Aleshores, el meu fill va demanar ser assistit per un advocat d'ofici i aquesta petició va ser denegada, com també va ser denegat l'auxili de Serveis Socials a través del jutjat.
 
En resum, si les meves necessitats són cobertes durant aquests dies, no serà gràcies a la seu on suposadament es troba l'enteniment, el raonament i la saviesa.
 
La publicació d'aquesta carta em provoca cert punt de neguit per por a possibles represàlies per part d'aquest jutjat (a hores d'ara, segueixo sense disposar dels meus diners i no puc comprar ni un paquet de galetes María), perquè aquesta és la justícia que ha sentenciat amb desencís i angoixa, la meva vellesa.
 
Sóc una persona molt sociable i, per tant, força coneguda per la gent de Granollers de tota la vida i és per aquest motiu, que em fa vergonya fer pública aquesta situació, però les greus circumstàncies que us explico m'han decidit a fer aquest pas i, més encara, quan sé que com a progenitors hem cobert amb escreix les necessitats dels meus dos fills, i la filla, tot i la sentència condemnatòria d'una justícia que no va tenir cap mena d'escrúpols ni miraments en invalidar un testament d'últimes voluntats, i el que em dol més, la paraula del meu difunt espòs qui malauradament, no va tenir oportunitat de defensar-se durant el judici.
 
Gràcies per llegir aquest escrit i si em voleu ajudar, compartiu-lo amb tots els vostres contactes. No pretenc que remogui la consciència a qui no en té, però si us pot servir l'experiència d'algú que ha viscut aquesta deslleialtat.
 
A la memòria del meu difunt espòs, Pepita.
 
Josefa Jané Pla

Edicions locals