Allò que no es pot manipular, la Constitució i la manipulen

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Amb la llei a la mà, l’amnistia és un deure. Les lleis humanes no poden operar contra la dignitat humana. És una exigència natural. La Constitució és garantia de la dignitat, fonament del benestar social. El paràgraf 2 de l’article 9 de la Constitució espanyola ho expressa amb prou claredat i recorda als poders públics els seus deures. Llegim-lo: “Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i igualtat de l’individu i els grups en els quals s’integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n’impedeixin o en dificultin la plenitud, i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social”. Aquest article era d’obligat compliment abans d’aplicar l’article 155. El “no puedo y no quiero” són una mentida i una prevaricació que en una democràcia no té cabuda, i políticament una demostració de manca d’intel·ligència. El compliment d’aquest article era condició indispensable. I què es va fer? Inundar Catalunya de guàrdia civils i policia nacional amb el greuge de la cançó de l'"a por ellos". Una demostració de democràcia a l’espanyola amb la despesa econòmica injustificada que comportava multiplicada pel lloguer dels vaixells-hotel pels policies. A la presó hi van anar els innocents defensors de la llibertat i els culpables dirigint la política d’un Estat en bancarrota provocada.

La independència és un dret fonamental dels individus i dels pobles. L’article el defensa sense necessitat d’esmentar-lo. Va promoure el govern espanyol la llibertat i la igualtat amb un diàleg intel·ligent i racional per arribar democràticament a un consens? El seu ADN ja s’havia manifestat demanant signatures contra Catalunya. No va remoure democràticament les dificultats, tot el contrari va dir molt clar “no quiero” i la justícia el va aplaudir. Va impedir a milions de ciutadans participar en la vida política, econòmica, cultural i social: La social és el dret a organitzar-se. Un dret natural superior a la llei humana. La unitat  no la fa el territori, es deu a l’exercici de la llibertat i aquest exercici en una democràcia no el fonamenta la llei, sinó la democràcia amb el dret de les persones a organitzar-se.

La Constitució no el  defensa ni el prohibeix, respecta el pensament humà. L’article 14 diu textualment: “Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància  o social”. Un català té el mateix dret a opinar que un castellà amb la circumstància social que pertany a una col·lectivitat diferent per l’idioma i el procés històric. L’estat espanyol que es pensa viure democràticament no compleix el deure del debat i el referèndum. La llei no és per interpretar-la sinó per complir-la. Manipular-la és una prevaricació de la justícia.

Edicions locals