62.419 habitants a Granollers; 62.419 arbres, plantes, flors a plantar

Artista granollerí

De veritat? Vols fer aquest món a imatge i semblança de la Terra, eh? Convertir-lo en un desert de ciment?
Ho escriu l'escriptora nord-americana Ursula K. Le Guin (1929-2018) en la novel·la El nom del món és bosc, publicada l'any 1972 i ara acabada d'editar per Raig Verd amb traducció de Blanca Busquets. Le Guin escriu amb frases senzilles i tranquil·les sobre persones que se senten destrossades per forces massives de la societat –tecnològiques', polítiques, econòmiques– i que lluiten amb coratge per mantenir-se senceres. No pretén definir la natura sinó advertir sobre la catàstrofe ecològica. Publicat per primera vegada uns 50 anys enrere, però d'una vigència esfereïdora. És una mirada furiosa cap a les pràctiques colonialistes, bèl·liques i extractives de l'ésser humà a la Terra. L'obra és una defensa de la natura amb una intensa crítica cap a la destrucció no només de l'entorn sinó d'altres cultures. Aquesta denúncia anticolonialista, ecologista, antimilitarista i feminista és més necessària que mai.

L'editorial proposa al lector un petit joc. Amb el llibre hi va una petita postal amb el següent missatge: "I si un llibre de Raig Verd fos una llavor". I a continuació s'hi pot llegir: "Aquesta postal es pot plantar". I ens ensenya com fer-ho. Sembla fàcil. Només ens cal terra i sembrar-hi la postal, que està feta de paper natural amb llavors incorporades. Després, evidentment, s'ha de regar. I, si confiem en el darrer dibuix del manual d'instruccions, en naixerà alguna mena de planta (o un arbre) que només caldrà cuidar.

Tot llegint aquest magnífic llibre he pensat que a la nostra ciutat, sobretot al centre, hi ha una mancança d'espais verds, d'arbres, de flors, de plantes, de terra, i el ciment va augmentant a una velocitat esfereïdora i els ciutadans patim la desaparició de molts arbres i, en conseqüència, de l'ombra tan necessària per passejar pel bell mig de la ciutat.

Ursula K. Le Guin escriu missatges per conscienciar-nos: "Del 2002 al 2019 el món ha perdut 3,36 milions d'hectàrees de bosc tropical per any, un espai una mica més gran que la mida de Bèlgica". Cal actuar, i cal prendre consciència de la magnitud de la tragèdia. El "Què fan?" es converteix de sobte en un "Què fem?" i, tot seguit, en un "Què he de fer?", escriu Le Guin.

Què he de fer com a ciutadà per contribuir a una ciutat més agradable, més vivible, més verda… Doncs jo faig una proposta a l'alcalde de Granollers. Que l'Ajuntament compri 62.419 exemplars de la novel·la El nom del món del bosc amb la corresponent postal-llavor i que es reparteixin als 62.419 habitants de Granollers per, un cop llegit el llibre, sembrar per tots els indrets de la ciutat i que cada ciutadà es faci responsable de regar les llavors per fer una ciutat meravellosa, ecològica, agradable, amb aire net i amb molta ombra per afrontar els anys vinents.

Caldria aturar més edificacions i aprofitar els solars sense edificar per fer-hi horts i plantar arbres. Els amics de Granollers Pedala podrien repartir els llibres a la ciutadania i les colles de Blancs i Blaus serien les encarregades de plantar les llavors i finalment cada ciutadà es faria responsable de regar. Els nens i nenes en sortir de les escoles anirien observant com van creixent plantes, vegetals, arbres, flors i es conscienciarien que la Terra l'hem de cuidar.

I per acabar amb una cita d'Ursula K. Le Guin: "I el món canvia completament, quan un home té a la mà el fruit d'aquell arbre, del qual són més profundes que el bosc".

Granollers era (o és) la Vila oberta, però a partir d'ara podria esdevenir la Vila verda, un model de ciutat a copiar per altres ciutats i capdavanter de la lluita pel canvi climàtic i la salut de les persones.

Edicions locals