19592021

Des de la mort de la meva germana, ja fa més de dos mesos, he llegit poc i no havia tornat a escriure. L’ordinador i el paper són allà on sempre, però el joc de barrejar lletres va quedar colgat sota una llosa dura, profunda i terriblement trista.

Vaig intentar-ho algunes nits, fins i tot amb l’ajut d’un escocès, un parell de cantautors i alguna altra cosa... però només apareixien rams de flors negres i pètals secs que desava entre els fulls d’uns llibres magnífics que ja pertanyen a futurs familiars de pantalla plana. De tant en tant he dibuixat imatges blanques i grises d’un temps de pardals i quiosc en una plaça de plàtans enormes, l’acollidor caliu d’una estufa de ferro que cremava esclòfies o les esgarrapades assassines del gat Pitàgores. Hi ha hagut moments de records d’un Institut escardat i d’un carrer amb nom de poeta valencià, no massa lluny de la tercera planta de l’Hospital on encara, de tant en tant, el xiscle d’un nen ofega el plor d’una infermera. I el tacte de velles fotografies de Cadaqués o d’un Puiggraciós que ens acollia durant els mesos d’estiu, quan encara hi havia papallones i flors de tots els colors i moltes més abelles que ara.

Les darreres setmanes he volgut construir frases esgarrinxant-me entre les bardisses i els galzerans de Santa Agnès, però sempre em quedava penjat a Montmeló, molt a prop del ginkgo, observant amb ulls humits aquella olivera recargolada amb els peus plens de marialluïsa, mentre les mallerengues devoraven cacauets a l’alzina.

Enyoro escriure i moltes altres coses, però la llosa és encara enorme i quan busco qualsevol instrument de dibuixar lletres m’enlluerno per uns ulls color de mar, per un somriure etern i una mica de cendra, un polsim desat dins d’una caixeta màgica de la seva col·lecció.

Deixarem passar el temps, potser el sol d’agost evaporarà humitats i tot tornarà a una aparent normalitat, potser el proper setembre serà, com diu la cançó, l’hora de recapitular les hòsties que m’ha donat el món, les hòsties que ens dona la vida i podré continuant fent camí, pas a pas, lletra a lletra, ben acompanyat però molt més sol que abans.

Edicions locals