Es tracta de construir una alternativa, estúpids!

Regidor d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

M’haureu de disculpar el títol, però m’ha semblat oportú recordar la que, diuen, va ser la frase que va fer guanyar les eleccions a Bill Clinton l’any 1992. Sovint, en campanya electoral es tracta, només, de saber trobar aquells conceptes que més mobilitzen i sedueixen votants diversos. Que ningú s’ho prengui malament ni s’hi faci mala sang; el títol no va contra ningú en concret. Ho juro. Sí, però, que té certa intencionalitat. La intento resumir.

Ens trobem al bell mig del mandat marcat, sens dubte, pels efectes de la pandèmia. La Covid ho condiciona tot de fa temps. Els governs d’arreu han hagut de fer front a situacions socials noves i han reaccionat. La unanimitat a l’hora d’impulsar plans de xoc ha estat la norma habitual, doncs. També a Granollers. Tots hem sumat perquè no hi havia altra opció. Això no vol dir, però, que des de l’oposició no tinguem una mirada crítica sobre la ciutat i allò que podríem fer per resoldre dubtes i incerteses. Des d’ERC Granollers hem intentat, des de la responsabilitat, aportants idees perquè l’acció de govern municipal fos més àgil i eficaç. Ho vam fer durant els dies de confinament (amb la proposta d’obrir carrers i places a la gent prohibint-ne la circulació de vehicles) i ho seguim fent ara demanant més valentia en els projectes que l’ajuntament fa dels Next Generation (NG), entre d’altres.

El Govern socialista, però, navega amb un rumb fix, invariable. La vida canvia, però ells i elles segueixen dansant la música de sempre; el ball de saló clàssic dels Miven, diria. Cap ganes de canvi, ni cap voluntat de trobar noves il·lusions col·lectives. I mira que, precisament, els NG van d’això: de trobar nous camins (cap a la transició energètica i la digitalització), de compartir mirades i reflexions i de cercar espais pel debat sincer i sensat. Doncs, no. Els NG del PSC a Granollers és el seu programa electoral de 2019. Europa ens demana futur i el Mayoralisme proposa passat, altre cop.

Podríem aprofitar els NG per fer canvis radicals a la ciutat; apostant per una mobilitat elèctrica, repensant els espais urbans per peatonalitzar illes de vianants més enllà del centre històric (Teruel existe!... el Lledoner i Tres Torres, també) o per trobar, entre totes, la millor manera d’ajudar a la nostra indústria, convertint-nos en un hub potent d’empreses de l’àmbit de l’alimentació o la química. Podríem aprofitar els NG per a encerclar la ciutat dins una anella verda de boscos que fessin frontera i fossin pulmons d’aire fresc pel què ha de venir -en forma de calorades!- el dia de demà. I podríem apostar més encara per la cultura i la innovació que els nostres artistes demostren; fent de RU un centre de creació cultural modern que tingui voluntat de ser referent en alguna cosa (teatre de carrer, potser?). Accions que caldria debatre, esmenar, discutir... Accions que seria bo que uns i altres ens féssim nostres per trobar espais de consens real de cara a un futur que demanarà, sens dubte, aprendre a ser resilients i a no desaprofitar cap ment creativa ni cap idea innovadora.

El què passa és que el PSC a Granollers segueix la vella tònica del socialisme burocràtic de sempre; qui dia passa, any empeny. I així cauen els dies, els mesos i els anys. I l’aposta més innovadora que han plantejat durant aquest temps és, bàsicament, prohibir la circulació de vehicles els diumenges al passeig fluvial. Una proposta petita que, un cop el confinament s’ha acabat, ja no té gaire quòrum. La nostra proposta, recordem-ho, demanava obrir espais alliberats de cotxes a tots els barris, a tots!

"I així, tot". Que diuen els joves. Municipalitzar l’aigua? Ui, no! Farem un estudi per dir que no cal canviar la concessió i que no cal fer referèndums perquè la ciutadania triï com vol que sigui el servei. La mobilitat? Cap proposta efectiva. Millora de parcs i jardins? Estem revisant els jocs d’aigua del parc del Congost (i creuem els dits perquè la calor relativament moderada d’enguany no apreti més del compte). I podríem seguir i seguir.

Per ser justos, sí que cal dir que les formes de la regidora Barnusell pel que fa als treballs d’inici del 3er Pla Estratègic disten de les que, fins ara, altres regidors han practicat. La regidora escolta i això ja obre camins al diàleg. Si ens creiem que això del Pla Estratègic és alguna cosa més que publicitat encoberta de l’acció del Govern municipal, és bo que anem teixint espais amb gent de talent que hi digui la seva i ens ajudi a pensar la ciutat del demà que volem.

Amb tot, torno al títol. La política ha de saber crear il·lusions. Idees compartides de treball comú que cridin gent diversa a aportar el seu esforç cap a un projecte col·lectiu. El Mayoralisme és, precisament, això. Un projecte polític basat en una certa idea de bona gestió dels afers col·lectius i la sensació que l’alcalde és arreu. Del que es tracta, doncs, és de combatre aquests preceptes amb la capacitat que tinguem de construir una alternativa àmplia, republicana i progressista que sàpiga subratllar els reptes (ja urgents!) que la ciutat necessita. Saber trobar aquestes idees per, després, sumar-hi tantes mans com siguin necessàries. Pensem-hi durant l’estiu i parlem-ne al setembre, va. Bones vacances i cuideu-vos!

Edicions locals