A l’eudemonia no s’hi arriba en tren de Rodalies. Puntuals tampoc

Usuaria habitual del servei de Rodalies de Catalunya i veïna de Granollers

Els primers estoics, fills intel·lectuals de Zenó, ens observarien amb una barreja d’admiració i sorpresa com a ens resultants del màxim assoliment del seu sistema filosòfic. És cert que el comú denominador de tots aquells qui compartim un tren de Rodalies a la província de Barcelona és un aparent estoïcisme que, a la vegada, transpira indiferència, resignació i una profunda austeritat en el desig d’arribar a l’hora als diferents compromisos personals o professionals. No obstant això, aquesta impertorbabilitat només esdevé assolible en el coneixement i l’assumpció de la raó universal que regeix la natura. I és justament aquí on l’explicació filosòfica perd valor com a resposta a romandre constantment en un estoïcisme malaltís que ens governa els nostres dies.

No podem seguir acceptant el destí de la raó universal perquè, entre moltes altres coses no és natural. Som víctimes d’un servei de transport públic clarament insuficient i de mostres n’hi ha moltes: constants retards, freqüents incidències, incapacitat gestora d’hores punta, aglomeracions a les andanes i vagons, circulació de trens insuficient per tal de garantir una mobilitat ciutadana sostenible i d’acord amb els nous reptes ambientals, infraestructures antigues i ineficaces... per no parlar de la garantia de mesures de seguretat en època de pandèmia que evidentment en aquestes condicions queden bastant reduïdes a la mínima expressió afavorint la propagació de la covid. No hem d’oblidar que una de les recomanacions ignorada pel servei de Rodalies se centrava en augmentar el nombre de trens per tal de garantir un viatge el més segur possible.

Els usuaris mentre mostrem un rostre estoic d’impotència, anem acumulant gotes d’ira continguda que s’aniran traduint al llarg del dia en diverses formes d’inestabilitat mental. Sobretot esdevindran mal humor i crispació, per no parlar de la manca de credibilitat laboral que patim al ser constants les nostres impuntualitats. I és que sovint la freqüència d’incidències mensuals -especialment aquest mes de setembre- supera la freqüència de trens diària de moltes estacions de Rodalies. Només cal navegar per les piulades sobre l’estat del servei de rodalia per confirmar-ho.

Aquests esdeveniments no només juguen amb la nostra paciència sinó també amb la nostra credibilitat professional i la nostra salut tant mental com física, especialment en temps de pandèmia. Cap empresa de serveis (públics, però ni molt menys privats) sortiria impune oferint un servei tan allunyat de les exigències i necessitats dels seus usuaris. Per què ho permetem a una empresa encarregada del nostre transport diari? En algun moment el nostre estoïcisme haurà de donar lloc a un activisme social que serveixi per fer-nos sentir i exigir un servei públic a l’alçada del que paguem. Perquè, això sí, cada vegada que sortim o arribem a l’estació busquem nerviosos el nostre tiquet de viatge per validar-lo. Cal deixar d’acumular aquestes gotes d’impaciència i impotència. El contenidor, a la força, haurà de ser finit. Estem prou cansats ja?

La solució rau en l’activisme social que podem desenvolupar com a individus, ja que la política, que hauria de servir per resoldre les necessitats socials i gestionar de manera eficaç els recursos públics, fa temps que està perduda en un discurs allunyat dels problemes reals que ens afecten cada dia a milers de ciutadans: vegis debat sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat o obertura de peatges a les autopistes de pagament entre altres debats en matèria de transport no sostenible de persones.

Escric aquestes línies tranquil·la des de casa meva, a Granollers, un dia que no he hagut d’anar a treballar presencialment. I aprofito aquest mitjà, a part de per denunciar públicament l’estat general del servei de Rodalies de Catalunya i fer una crida social per despertar-nos i exigir socialment un millor servei, també per fer un intent desesperat d’interpel·lació més concreta i específica als ajuntaments de la corona metropolitana així com al govern autonòmic: Molt Honorable President Aragonès, Il·lustríssims senyors alcaldes i regidors: poseu els mitjans necessaris o pressioneu a l’organisme competent per tal de garantir un servei de Rodalies a l’alçada dels seus usuaris. Prou impunitat amb el servei actual clarament deficitari i improductiu.

A més a més, com a veïna de Granollers insto al meu Ajuntament a lluitar per recuperar els trens de i fins a Granollers Centre que malauradament i paradoxa hem perdut des que hi ha pandèmia. Tanmateix també seria molt útil, però no la millor opció en termes de sostenibilitat, un autobús realment exprés (no com l’E21 de la Sagalés), com d’altres capitals de comarca disposen, que ens connectés amb diferents punts de Barcelona tot gaudint d’una bona freqüència de pas i eficiència temporal. A més, poder-hi pujar la bicicleta seria un somni fet realitat, en definitiva el 400 de la Sagalés, però millorat. Tot plegat per tal de diversificar les opcions de transport col·lectiu i
d’evitar les constants deficiències en un servei de transport ferroviari ineficaç que fins ara esdevé l’única opció per aquells qui no disposen o no volen disposar del vehicle privat.

No hauria de ser tan difícil garantir una mobilitat sostenible entre nuclis urbans. L’emergència climàtica ens interpel·la i exigeix estar a l’altura a tots plegats: empreses de serveis, usuaris i polítics. Deixem l’estoïcisme pels filòsofs i prenguem les regnes de l’acció per tal de despertar d’aquesta impertorbabilitat vital.

Edicions locals