Quins vells temps quan anàvem a l'esplai de Montmeló; tinc un bon record, a l'esplai hi havia bons monitors, com l'Elisenda i els Salvador, i tota la gent que anàvem de colònies al Castell de l'Areny. També records de la Montse, l'actual directora de la Fundació Roura de Granollers, i de l'Antoni Guil, exalcalde de Montmeló. Ben segur que en Paco ha deixat una gran petjada entre els seus amics. El poble de Montmeló, un poble petit però molt gran.

Encara me'n recordo d'ell quan venia a veure el bàsquet al Cacaolat Club Bàsquet Granollers, que venia acompanyat del seu fill. Va viure moltes victòries del nostre equip i també nits tristes. L'any de la temporada 1992-93 surt en una foto amb personatges importants que buscaven suport per a la continuïtat del club. Hi eren Manel Comes, Toni Cornellas, Ramon Valls i jo mateix, i moltes persones de la societat granollerina.

Quin gran llegat radiofònic ha deixat el Paco a Ràdio Granollers; el vèiem a tot arreu, per Sant Jordi el trobàvem al carrer fent entrevistes a la Porxada o a qualsevol roda de premsa esportiva, o a algun ple municipal. Sempre, a l'últim ple de l'any a l'Ajuntament, jo fent de Pare Noel, ens hi trobàvem.

Vull agrair-li el suport que ell em va donar quan jo vaig tenir problemes judicials, sempre va estar al meu costat. Des d'aquesta carta vull donar el meu suport als seus dos fills i a tota la família i als companys de Ràdio Granollers.
Visca el Paco, visca Ràdio Granollers i visca Montmeló.