El compromís polític més enllà del càrrec

Metge i cap de llista de Granollers per la Independència - Primàries Catalunya

Els primers dies de tardor comencen sense gaire fred. Res a veure amb el fred que desprenen les velles parets despullades de l’Hospital al tombant de la nit, inhòspites i solitàries com les primeres setmanes de pandèmia l’abril del 2020. Els aplaudiments d’aquells dies han deixat pas al canvi del paisatge a fora, amb la construcció de nous dispositius sanitaris. Quasi dos anys que s’ataüllen ràpid, malgrat que hagin estat tan difícils per a tanta gent arran de la pandèmia i la repressió pel procés català. Dos anys que jo he compartit entre les vetustes parets hospitalàries i les parets règies del nostre Ajuntament.

Ser metge i ser catalana són dos fets que m’han marcat profundament. Ser metge és la meva professió, la feina per la qual m’he preparat durant tant de temps. És el que estimo, el que a vegades no em deixa dormir. M’ha ensenyat que no hi ha un problema més gros que un altre en salut que el que té una persona en un moment determinat. En la intimitat de la malaltia totes les persones som iguals, en la por i el desconeixement, en el dolor i l’esperança. Ser catalana i viure el procés em va interpel·lar per participar en política de forma activa. Provinc d’una família polititzada, que va viure la presó i l’exili amb tristesa punyent; se’n parlava molt poc a casa; i quan la conversa hi portava, amb dues o tres paraules s’aturava fermament el tema. Mai es va aconseguir passar pàgina dels fets. A la política, hi he arribat sense preparar-me, amb un profund desconeixement personal de l’administració; però amb un equip de persones preparades i incansablement determinades a fer possible el que sempre pot haver semblat difícil.

El 25 de maig del 2019, els electors ens varen donar la confiança suficient perquè el grup d’electors de Granollers per la Independència – Primàries Catalunya entrés amb una regidoria a l’oposició. L’encàrrec va recaure en la meva persona, i he ostentat el càrrec fins al 28 de setembre d’enguany, quan he passat el relleu a Joan Ricart Angulo. Sense il·lusió i esforç no és possible treballar pels objectius que ens varen interpel·lar a la gent de Primàries a presentar-nos en política municipal: lleialtat a l’1 d’octubre, transversalitat en el sobiranisme, regeneració democràtica i participació ciutadana. Els nostres resultats electorals varen sorprendre aleshores a molta gent; ja que entrar al consistori al marge d’un partit polític en una ciutat gran com és Granollers no era fàcil; igual que poc fàcil és fer visible els objectius esmentats amb un sol regidor. Per la viabilitat del projecte vàrem proposar compartir la regidoria durant aquests 4 anys. Ser més d’un regidor durant tot el mandat aporta matisos i accents diferents al propi projecte de Primàries. Compartint-lo donem a conèixer la transversalitat de la llista electoral que va permetre que jo fos regidora aquella primavera del 2019. Conscients que els lideratges són molt importants en un projecte polític, creiem, però, que els projectes haurien de prevaldre tant o més que qualsevol lideratge. Ser conscients del programa i projecte que escollim més enllà de la persona que ho representa –en dipositar la papereta a l’urna– és encara un repte colossal en el nostre entorn més proper.

Millorar l’atenció de les persones i de Granollers des de la màxima institució de la ciutat és un repte bellíssim. Ens sentim especialment orgullosos com a grup d’haver posat sobre la taula la necessitat d’ampliar els cicles formatius a la ciutat, sobretot de l’àmbit sanitari; d’insistir en els camins caminables, de contribuir en la rebaixa de les percepcions dineràries que rebem els grups municipals, o de contribuir per exemple en adequar la plusvàlua per herència quan es tracta de l'habitatge habitual dels pares, o començar a treballar amb entitats bancàries de proximitat allunyades d’inversions en despesa militar. Queda moltíssim per fer, començant pel que es podria haver fet ja i no hem sabut fer; però a títol personal el meu pas petit pel consistori m’ha ensenyat a creure millor en la solidaritat i la política; i de com necessari és el coneixement també en política. Dubtar de la política i dels seus representants avui és un sentiment cada cop més estès, però cal reflexionar-hi de forma intel·ligent per donar-hi la volta perquè, la política avui, ho decideix quasi tot sobre la nostra vida. Decideix el què i quan paguem i en què es distribueix; decideix per on passa un carrer, l’amplada d’una vorera, quina ha de ser per exemple la gestió dels serveis públics com l’aigua, la llum, o la neteja; decideix si cal reforçar els dispositius de salut, crear-ne de nous o millorar-los. Decideix quines companyies teatrals actuaran a la ciutat, quina programació cultural hi haurà; quina serà la dotació en seguretat o en espais verds. A la política s’hi ha de ser i participar, perquè ens interpel·la sempre malgrat les decepcions en les persones. Aquest compromís polític és possible en cadascú de nosaltres independentment de les feines o professions. El compromís pot ser diferent en cada etapa de la nostra vida, i pot exercir-se des d’àmbits diferents. Totes les opcions són necessàries i reforcen la democràcia.

El passat 12 d’octubre, en la mobilització convocada per l’ANC cada dimarts a Granollers per demanar la fi de la repressió i la lleialtat als resultats del referèndum de l’1 d’octubre, hi va ser convidat l’honorable conseller Jordi Turull. Enmig del silenci captivador del moment, quan el dia ja era fosc, les paraules de la seva experiència a la presó traspassaven el silenci. Em vaig quedar amb una de les seves frases: "el compromís polític va més enllà de qualsevol càrrec".

M’hi vaig trobar representada.

Edicions locals