Apagada general

Advocat. Soci de BCN Legal Group.

No em refereixo a la de la llum que s’ha produït fa uns dies, aparentment, sense massa transcendència. Em refereixo a l’apagada general que es va produir, durant unes hores, a algunes de les xarxes socials i que, encara que sembli il·lògic, aquesta sí que va transcendir de manera massiva i ha comportat notícies i comentaris de tota mena. I, sobretot, força preocupació entre molta gent.

I, arran d’això, m’he preguntat que passaria sí aquesta apagada, en el món globalitzat i digitalitzat que ens hem construït, en lloc de ser puntual en algunes xarxes determinades, es produís, de manera general, a tota la xarxa d’internet, de manera que, durant un temps, no hi tinguéssim accés.

Segur que pel sol fet de pensar-ho, la majoria de gent entraria en estat de pànic. Internet ha transformat tant les nostres vides i a nosaltres que, per parlar, per exemple, només d’allò tan suposadament noble a què es dedica molta gent, com és el fet d’escriure, investigar o crear, difícilment podria fer-ho sense tenir a mà les referències immediates que proporciona la xarxa, havent d’utilitzar, en el seu lloc, únicament la ment i l’ajuda, si cal, d’algun llibre. Fins i tot, segur que, per la majoria, inclús els resulta inconcebible creure que una cosa així és possible.

No obstant això, encara que a alguns dels nascuts a partir de les darreries del segle passat, els costi de creure, en temps no gaire llunyans, la gent no tenia internet i, una mica més enrere –no gaire- ni tan sols tenia ordinadors.

Quina por, oi? Escric, però no puc posar cap cita de ningú per fer-me l’interessant, perquè no tinc res a mà, o em costa massa esforç cercar-ho en algun dels volums plens de pols, que hi ha a les lleixes de casa dels meus pares. Tampoc puc posar cap article d’una llei, que em convindria citar per semblar més erudit del que soc, perquè no les conec de memòria. Déu meu, quin terror!

Però, això que ningú posa en dubte que es produeix entre el jovent, avui en dia ja no és només patrimoni seu. Malauradament, s’ha generalitzat tant, que haurem de convenir que, a hores d’ara, crear sense internet –i sense ordinadors- és quasi impossible, tot i que, ben entès, també podríem convenir que, intentar fer-ho, és molt més meritori del que ens podem imaginar.

Analitzat des d’aquest punt de vista, és impressionant pensar com els creadors d’abans, i fonamentalment els escriptors, havien de tenir una capacitat intel·lectual que nosaltres, acomodats a les noves tecnologies, difícilment mai assolirem, perquè ja no necessitem ni tan sols tenir memòria. L’hem substituït per un USB extern en el qual encaixem des de l’última sentència del Tribunal Suprem fins a la primera pel·lícula dels germans Lumière, passant per la música de qualsevol època o per la més absurda bajanada que se’ns pugui ocórrer.

Ja no ens calen trucs mnemotècnics per memoritzar, perquè ho tenim tot a un clic. I per tant, ja no fem cap esforç per mantenir activa i alerta la nostra ment.

Això és bo? No ho sé. Però el que sí que sé és que el poder de la ment s’ha afluixat tant que, fins i tot, avui en dia, gairebé som incapaços de sumar o restar, sense una calculadora a mà. O un telèfon intel·ligent, que, al capdavall, a poc a poc, s’està convertint en el substitut del nostre cervell. I si no em creieu, feu-vos una senzilla pregunta: quants números de telèfon recordeu? Probablement la majoria respondrà que cap. I a la resposta hi teniu la prova més fefaent que si ens desconnectessin l’USB del cervell, ens amputarien allò que ens és més fonamental, allò que ens fa persones i ens diferencia dels animals.

Diuen que el futur és només d’aquells que pensen en el futur. Doncs, que tinguem sort a fer-ho. La necessitarem.

Edicions locals