Amb el record d'una tarda a La Gralla

Després d’unes setmanes surfejant pel damunt de les onades més altes de la pandèmia maleïda, decidírem fer una escapada fins a la República de la Tramuntana. I allà, des de la platja d’es Pianc i mentre el sol s’ofegava en un bol blau de llet amb grosella, vaig preguntar-me:

On reposa l’esperit de Lorca que en capvespres humits renaixia pels carrers estrets del país del vent?

On ha anat a parar el temps dels rellotges de Dalí, fos damunt els granits del Paratge de Tudela?

I la música i els cabells llargs i el miracle de les monstruoses espelmes del nostre Hostal de tota la vida? I els Chesters sense filtre i el xampany d’un rosat buguenvíl·lia?

Què se n’ha fet d’en Xènius? I de la filla de l’última bruixa, la Ben Plantada Lidia i el seu món de misterioses meravelles?

I en Max Ernest i l’Age d’Or de Buñuel, on van anar a parar aquelles imatges?

I l’exposició del 79 d’en Cuixart i la reina i l’alfil i el tauler d’escacs que encara esperen a en Duchamp al Melitón? I l’impressionisme d’en Meifren i l’expressionisme de Guinovart, on és tot?

On va anar a parar el Pop i l’Art d’en Hamilton i les paraules de l’Hugué, d’en Falla, d’en Segovia, d’en Rusiñol, d’en Casals, d’en Zuloaga... que esquitxaven les tertúlies inoblidables de can Pichot?

On són les mirades blanques i negres d’en Miserachs, els dibuixos d’en Palencia i les aparicions d’en Picasso per acolorir poemes?

Qui collons sap en què s’han convertit els pinzells d’en Tàpies i on és la Tribu d’en Pau –l’últim hippie–? On han anat a parar els milers d’adjectius que en Pla desava a les butxaques per a dibuixar aquell paisatge amb lletres?

On és aquella llum de colors que il·luminava les tenebres?

Estimat Cadaqués, una mica més de sardines a la brasa i menys pizza hawaiana, s’il vous plait.