Quan la cultura i política d'un poble es troben

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La cultura i la política no tenen sentit quan obliden el seu objectiu de servei a la humanitat. Les seves diferències manifestes en la pluralitat de pobles i els seus estats respectius per raons naturals són arguments del deure de dialogar per assolir aquell consens que les fa lliures i independents. La història de la humanitat pateix massa incompliments d’aquest objectiu. Els incompliments evidencien que el concepte ésser humà no sempre ocupa la centralitat que li pertoca per naturalesa en el marc global. I la història denuncia. Itàlia i Catalunya han viscut un missatge a l’Alguer amb ocasió de l’aplec internacional ADIFOLK.

L’Esbart Dansaire de Granollers i les colles de ball de gitanes de Montmeló i Lliçà d’Amunt foren protagonistes també de la trobada cultura i política amb la detenció de Puigdemont i el seu alliberament. Alguer fou la carta mundial de presentació. I el missatge parlava de la qualitat del poble català amb la responsabilitat dels seus drets. La internacionalització  de la qualitat cultural dels pobles és garantia de la seva qualitat política de convivència individual i col·lectiva.

La resposta del govern italià i de l’espanyol negant la seva participació en el fet, em porta a pensar en una feblesa greu de la seva política estatal a nivell nacional i internacional. Em pregunto en relació amb la postura espanyola quin és l’ordre de jerarquia dels poders de l’estat perquè la intervenció d’algun poder fàctic és innegable. I davant d’aquesta irregularitat com ha d’actuar el govern com màxima representació de l’estat.

A l’Alguer es van trobar la cultura i la política de dos pobles que volen ser lliures donant-se la mà amb el mateix idioma al marge de les diferències  sintàctiques i de pronunciació. Diferències que no els separen sinó que els fan més germans. I aquest missatge de germanor va arribar a tot el món de la mà de l’egoisme estatal. La paraula és signe de ser i la seva pronunciació, signe d’identitat. L’existència de diferents idiomes es deu a la capacitat creativa de la natura que amb la seva climatologia i orografia contribueix a les modificacions lingüístiques que amb els anys han originat una pluralitat de llenguatges. No respectar aquesta realitat és un greuge a la convivència entre tots els elements de la natura. Fer desaparèixer una llengua té els mateixos efectes que, per exemple, la desforestació. Lluitar contra aquest greuge és el missatge de la trobada a l’Alguer de la cultura i la política de les dues nacions que treballen per ser lliures, perquè sense llibertat no és possible actuar.

Edicions locals