Ajuts socials: exempció o tributació?

Delegat AEDAF-Catalunya

A la recta final de la campanya de la renda corresponent a l'exercici 2020, els autònoms es van trobar amb la desagradable sorpresa de comprovar que els subsidis i ajudes rebudes de les comunitats autònomes per pal·liar els efectes de la crisi sanitària de la COVID19 van estar subjectes a l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Des de la delegació catalana de l'Associació Espanyola d'Assessors Fiscals (AEDAF) creiem que aquestes ajudes i altres de tipus social podrien considerar-se exemptes, atenent el literal de l'article 7.y) de la Llei d'IRPF que, transcrit en la part necessària, determina exemptes les següents prestacions econòmiques:

“Les prestacions econòmiques establertes per les comunitats autònomes (...), així com les altres ajudes establertes per aquestes o per entitats locals per atendre, d'acord amb la seva normativa, a (...) situacions d'emergència social (...), fins a un import màxim anual conjunt d'1,5 vegades l'indicador públic de rendes d'efectes múltiples”.

De la lectura detallada d'aquest article es dedueix que les prestacions econòmiques de les comunitats autònomes i entitats locals per atendre situacions d'emergència social estan exemptes fins a un import màxim anual d'11.279,39 euros (1,5 vegades l'IPREM).

L'Agència Estatal de l’Administració Tributària defineix, en la resposta a una pregunta freqüent, que el concepte d'emergència social és la situació que es caracteritza per generar situacions objectives de desprotecció social, és a dir, situacions on la persona es troba de forma sobtada sense mitjans personals, familiars i socials de suport per donar resposta a les seves necessitats més bàsiques, concloent que els ajuts obtinguts de les diferents administracions públiques (Generalitat, ajuntaments, diputacions, etc.) per la pandèmia soferta per la Covid-19 no compleixen aquestes condicions.

La realitat, coneguda per tots, és que, durant la pandèmia de la Covid-19, molts autònoms es van quedar, de forma sobtada, sense feina i sense mitjans, de manera que les ajudes rebudes es van destinar a donar resposta a les seves necessitats bàsiques i van servir per pal·liar la difícil situació generada per la crisi sanitària, per la qual cosa, en el nostre lleial saber i entendre, haurien de considerar-se prestacions per atendre situacions d'emergència social.

I encara més, les comunitats autònomes i, concretament, la de Catalunya, en la motivació d'aquestes ajudes, detallaven que eren extraordinàries i d'emergència per a afavorir el manteniment de l'activitat econòmica de les persones treballadores autònomes, afegint en una d'elles, “Treball, Afers Socials i Famílies impulsa una línia d'ajudes com a resposta urgent a les persones treballadores autònomes de Catalunya davant la situació sanitària excepcional que ha obligat al confinament, aïllament de persones i aturada d'activitats”.

No podem més que reiterar des de la nostra associació que les ajudes i subsidis socials regulats per les diferents comunitats autònomes i ens locals han d’estar exempts de tributació en l’IRPF de conformitat amb l’article 7.y) de la Llei. Cal que amb urgència, es clarifiquin reglamentàriament els supòsits d’exempció previstos en l’article 7.y) de les ajudes socials, per tal que, en situacions excepcionals com les viscudes, no estiguem en mans d’interpretacions innecessàriament restrictives de la norma.

Associació Espanyola d'Assessors Fiscals

Edicions locals