La pandèmia silenciosa

Coordinadora de l'Agrupació Local de Granollers de Junts i regidora

Deien que l’afectació sobre la salut mental del conjunt de la societat comportaria un altre tipus de pandèmia, l’anomenada pandèmia silenciosa, i s'està comprovant que així està essent. L'augment de l'ansietat, dels símptomes depressius i dels trastorns alimentaris són les grans seqüeles personals que la Covid ens ha deixat fins ara. La salut mental és un clar reflex de les condicions socials que tenim en el nostre dia a dia i el confinament, les restriccions posteriors, els canvis de rutines i la reeducació a costums poc habituals han fet que la nostra vida social, laboral i personal s’hagi vist afectada clarament. Pèrdues de feina, la irrupció del teletreball, classes en línia, reducció del contacte social, alteracions de les fonts d'ingressos usuals, són situacions i circumstàncies que han introduït pors, preocupació, angoixa, inseguretat, solitud i, en definitiva, molts problemes de salut mental.

Els joves eren qui menys veien la pandèmia com una amenaça per a la seva salut personal i, en canvi, han estat la franja d'edat en què la salut mental ha resultat més afectada. Les persones de 16 a 29 anys són qui més angoixa i tristesa estan patint durant aquest temps, un segment de població també més vulnerable a la precarietat laboral i econòmica. La mortalitat juvenil per suïcidi havia disminuït els darrers anys previs a la pandèmia, però està pujant. Hi ha un indicador que proporciona l'Enquesta de Salut de Catalunya a través del Patient Health Questionnaire sobre la proporció d'individus en risc de depressió major o major severa, revelador: l’any 2019 aquesta proporció havia arribat al seu mínim, un 3,4%, i ara gairebé s'ha doblat arribant a un 6,1%, i a més afecta pràcticament el triple a les dones joves que als homes joves.

I un altre exemple el tenim a l'Hospital Sant Joan de Déu, de Barcelona, que declarava haver rebut durant el primer trimestre del 2021 un 47% més d'urgències relacionades amb la salut mental juvenil que en el mateix període de l'any anterior. Sant Joan de Déu també ens diu que han duplicat les derivacions urgents per trastorns alimentaris durant el darrer any. I si anem a franges més infantils, dir que a les escoles estan notant manca de socialització en nens que han començat enguany educació infantil, problemes que si no es tracten de pressa poden deixar greus seqüeles.

Des de Junts per Granollers hem proposat introduir al pressupost municipal pel 2022 partides encaminades a cuidar la salut mental dels nostres conciutadans i conciutadanes, incrementant la dotació per a l’assistència psicològica de persones joves i adolescents. Perquè ara és un moment en què ens hem de cuidar per tal que la pandèmia deixi els mínims efectes possibles sobre la nostra salut mental.

Però el gran repte que plantegen els problemes de salut mental, a nivell col·lectiu, és com superar l’estigma social que generen. Es prioritza massa l'individualisme per fer-hi front, no està ben vist demanar ajuda i per això es tendeix a amagar el problema, i pel fet d’obviar-lo no deixarà d'existir, sinó que molt probablement s'agreujarà. Cal ser valents, demanar l'ajuda necessària tot i que no és fàcil desdoblar-se davant de certes realitats, i ens acabem convertint en víctimes amb un judici constant sobre nosaltres mateixos. Això fa molt mal. Segur que coneixem la teoria, però de vegades molts fallem en la pràctica.

A la vida no sempre és possible estar content. Sovint la vida és una cançó trista que ens remou el cap. Per això ens hem d'estimar moltíssim, perquè la por, si la deixem fer, ens agafa i no ens deixa anar. Però hem de tenir clar que el mirall no es trenca quan ens mirem, i per això ens hem de seguir mirant, donant-nos una nova oportunitat cada dia. Tingueu clar que la vida comença quan comencem a acceptar-la, dia rere dia. Som-hi…?

Edicions locals