Gràcies policia per la vostra ajuda!

L'opinió dels lectors

El dissabte 27 de març, estava a casa fent bricolatge amb una serra de taula i sense adonar-me vaig passar la mà per sobre la serra en marxa i em vaig tallar dos dits. Quan vaig passar la mà per sobre la serra va canviar de so. Això va fer que mires a veure què havia passat. Quan vaig mirar la serra, el que vaig veure va ser un raig de sang, vaig abaixar la vista i va ser quan em vaig adonar que m’havia tallat dos dits. En aquell moment no tenia dolor, em vaig agafar la mà tan fort com vaig poder, fent un efecte torniquet perquè deixés de sortir sang i vaig sortir corrent cridant a la meva dona perquè em portés a l'hospital.

A l'alçada del polígon de les Franqueses ens vam trobar la policia de les Franqueses. Van parar i ens vam posar al seu costat. Vaig obrir la porta del cotxe com vaig poder i els vaig demanar que em portessin a l'hospital que m'havia tallat dos dits. Per sorpresa meva em van dir que no! Donada la resposta vaig tancar la porta i van sortir davant nostre. Vam pensar que ens obririen pas, però no van agafar el camí més ràpid i en arribar de la primera rotonda es van parar a un costat de la rotonda i ens van deixar passar.

Un cop a l'hospital es van posar amb les cures. El primer que em van demanar van ser els dits, els vaig dir que no, però si hi havia temps podria trucar que els portessin. Per sorpresa meva i abans que jo truqués a ningú va aparèixer el meu pare amb un dels dits. Fins aquest moment, això és el que jo vaig viure, ara explicaré el que va viure el meu pare també fins aquest moment.

Quan vam sortir cap a l'hospital la meva filla petita va baixar a la zona de l'accident i va trobar un dels dits. No es va atrevir a tocar-lo, i va trucar als avis. El meu pare va anar a buscar el dit per portar-lo a l'hospital. Va arribar a casa, va posar el dit a una bossa amb gel i va marxar cap a l'hospital.

Com la policia de l’Ametlla del Vallès està a la sortida del poble, va anar fins a la policia per demanar que l’ajudessin a portar el dit a l'hospital. Que era molt important el temps per poder aprofitar el dit. La seva resposta va ser que no podien ajudar-lo, que no podien fer res.

Va sortir d'allà en xoc, hi havia dos cotxes de policia aparcats el recinte. De camí va agafar una bossa vermella i la va posar a la finestra i al mateix temps tocava la botzina del cotxe. Ell avançava amb llàgrimes als ulls en veure que la gent entenia la situació i li obria pas.

Per fi va arribar a l'hospital, i va entregar el dit a urgències. La seva sorpresa va ser quan li van dir que eren dos dits. Es volia morir, només de pensar que havia de repetir el viatge que havia viscut.

La meva filla gran va arribar a casa i va trobar el segon dit. El volia portar amb la moto, però la veïna la va acompanyar amb el cotxe. Es van creuar amb el meu pare i la meva filla va canviar de cotxe. Quan van arribar, jo els esperava dins l'ambulància que em traslladava el Parc Taulí de Sabadell per operar-me.

Quan vaig arribar a l'Hospital em van dir que entraria a quiròfan immediatament, que ja els havien avisat i ho estaven preparant. Però quan estava tot a punt, va entrar un accident i es patia per la seva vida. Per moltes voltes que donés, no podia comparar dos dits amb una vida humana.

L'operació consistia en recuperar els dos dits, ja que estaven en bones condicions. Finalment, cap a les 16.30 h vaig poder entrar a quiròfan. El polze no el van poder aprofitar, però com és més important que l'índex, van posar l'índex en el polze. L'operació va durar unes 10 hores, però no van tenir bones sensacions. Al cap de 48 hores em van tornar a operar per treure'm el dit restaurat, ja que no responia.

Ara pensant amb el succeït, sempre em quedarà el dubte de si la policia m'hagués portat a l'hospital o si m'hagués acostat els dits, hagués guanyat aquest minut o dos minuts que em van fer falta per poder entrar quiròfan a temps i m’haguessin pogut restaurar els dos dits.

Estic convençut que si aquesta mateixa situació hagués passat amb un familiar o amic, la seva resposta hauria estat molt diferent. A banda que entre les seves tasques, vull pensar que una d’elles és ajudar al ciutadà en situacions de necessitat.

Moltes gràcies, policies!

Ivan Felipe

Edicions locals