Dret a celebrar missa per un difunt

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

Els cristians tenen tot el dret de fer celebrar una missa per als seus difunts independentment de la conducta bona o dolenta durant la seva vida. Amb l’evangeli a la mà, l’esperança d’un penediment en el moment de la mort que demani perdó pels pecats, crims també, té la porta oberta. La gravetat del mal el jutja Déu que gaudeix de més informació que els mortals. Si Franco no mereix ser perdonat, ho decidirà Déu. Personalment, no dubto gens de la justícia de Déu, encara que humanament estigui convençut dels crims comesos. El que penso inacceptable és celebrar una missa en honor d’una persona. Com també trobo inacceptable que al temple del Valle de los Caidos les autoritats de l’Església donessin el vistiplau perquè fos un monument en homenatge al dictador. Si Déu l’ha perdonat o no, no ho sabrem mentre siguem mortals. Tot perdó està condicionat per una penitència.

Seguint l’evangeli estimar els enemics és un acte d’amor que Déu beneeix. Políticament, l’amor es manipula com es manipulen les lleis, tant des de l’esquerra com des de la dreta. Uns per defecte i altres per excés. Les esquerres només tenen raó en la forma, no en el fons, perquè la santa missa és un acte privat en aquest cas, i les dretes manipulen el fons atorgant honors que només se’ls mereix Déu. No és just polititzar la religió emprant temples per honorar polítics.

Coneixem els mortals la penitència imposada a una persona militar que amb la declaració de guerra va causar més d’un milió de morts? Quina penitència mereix un general que amb la seva llei ha adoctrinat un general retirat dels nostres dies que ha afirmat obertament que calia afusellar 26 milions de fills de puta? I es vanten de ser cristians, quan aquestes declaracions són la negació de l’amor de Déu a totes les persones. Els comportaments de la política espanyola de dretes i d’esquerra amb relació a les misses celebrades per Franco són una demostració no només d’un sentit negatiu de la religió, sinó també d’un sentit negatiu de la convivència humana. I políticament és molt greu perquè nega el valor de la democràcia com valor de convivència.

Edicions locals