La democràcia va cara

Psicopedagog

Durant una bona pila de setmanes els ciutadans de Granollers haureu pogut veure que al carrer, a diferents llocs i dies, hi havia una gent, voluntaris de la Plataforma per l’Aigua Pública, que us demanava la signatura per tal que l’Ajuntament de la ciutat es veiés en la situació de promoure un referèndum/consulta per decidir quin model de gestió de l’Aigua volem els granollerins per als propers anys.

He tingut l’oportunitat de participar en aquesta iniciativa i, amb altres persones voluntàries, he estat al carrer bastants dies informant i demanant signatures.

L’experiència ha estat prou colpidora i m’ha fet arribar a conclusions que d’alguna manera es resumeixen en el que el títol d’aquest escrit expressa: “La democràcia va cara”.

Fixeu-vos: la normativa diu que per poder demanar una consulta popular per decidir un tema central en la vida de les persones (la gestió de l’aigua, però en podria ser un altre) cal recollir les signatures del 10% dels ciutadans de la nostra població. En el cas de Granollers unes quantes més de 6.000.

Com es fa això? Com arribes a tota la població? Com els en pots informar? Com els ajudes a reflexionar?

I faig aquestes preguntes tan concretes perquè potser són el nus d'allò que vull transmetre. Aquests dies al carrer he comprovat que la majoria de la gent a la qual ens dirigíem, quan els explicàvem què volíem fer, no dubtaven en signar. Els ciutadans de Granollers, en una quantitat majoritàriament significativa, estaria disposada a participar en processos de consulta i decisió de temes centrals de la seva vida. Crec que és una afirmació que es pot defensar sense massa dubtes.

Però ens hem trobat amb un Ajuntament, amb un govern municipal que, lluny de ser coherent amb una de les seves prèdiques (la participació ciutadana), ha demostrat una vegada més zero interès a fer arribar a tota la població el debat sobre una qüestió de màxima importància. O la gestió de l’aigua no ho és?

En lloc de celebrar que hi ha uns veïns preocupats pels temes centrals de la vida quotidiana i que han volgut posar damunt la taula un debat d’interès general, l’Ajuntament hi ha posat totes les traves per tal de dificultar-ne la iniciativa: ha silenciat el tema, ha constituït una comissió sense cap valor representatiu, ha ordenat procediments clarament perjudicials al sistema de recollida de firmes (on s’és vist obligar-nos a fer fotos de tots els DNI o NIE de les persones signants?!).

Aquests dies, als carrers de Granollers hem vist com la democràcia d’aquest Estat és un concepte limitat. Limitat a quatre accions que justifiquen el fet de poder dir que vivim en democràcia. Però la realitat és que vivim sota la imposició d’un sistema polític al qual li interessa bàsicament que ens estiguem a casa, que siguem obedients, que no qüestionem res, sobretot amb accions o amb iniciatives que siguin possibles pràctiques de participació i decisió. Un sistema polític que afavoreix gestions de multinacionals a les quals els importa poc què necessitem, que afavoreix entitats financeres i asseguradores que menystenen, sistemàticament, la voluntat dels seus usuaris. Un sistema polític que es nega, una vegada i una altra, a permetre l’expressió lliure de la voluntat de la gent. I per reblar el clau, un sistema polític que ha aconseguit que els ciutadans no ens sentim amb forces de tombar-lo, que ens ha convençut que no hi ha res a fer, que fa de la desmotivació de la població el seu principal objectiu.

Jo sé, n’estic convençut, que si la informació bàsica sobre el procés de gestió de l’aigua a la nostra ciutat hagués arribat a la majoria de la població, amb una explicació tan senzilla com la que fèiem nosaltres a les persones que ens trobàvem pel carrer, no 6.000..., segurament hauríem arribat a 25.000 signatures. El que demanàvem era fer una consulta popular, un referèndum, sobre el tema. I això als senyors i senyores que ara tenen el control del sistema polític no els ha interessat. És així de clar.

Si ens agrada el que tenim, seguim... Si no, pensem seriosament què podem fer... i fem-ho.

Per cert: el que ha fet la “Plataforma per l’Aigua” no ha estat un fracàs. Qui intenta un procés de participació, qui procura alimentar l’espurna de l’autodeterminació i la capacitat de decisió, no fracassa. És molt complex lluitar a contracorrent: intentar-ho ja és un èxit. Els fenòmens socials que ens envolten cal analitzar-los amb una mica de profunditat, no pot quedar reduït a un titular malintencionat.

Excoordinador de l'assemblea territorial de Granollers de l’ANC.

Edicions locals