El català no es toca

Portaveu del grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Granollers

La sentència d’ara fa unes setmanes de les instàncies judicials espanyoles és un atac flagrant contra la immersió lingüística. Un atac a un dels grans consensos del nostre país. Un atac, que en definitiva, no podem permetre, ni permetrem. El model educatiu de Catalunya no el pot decidir el Tribunal Suprem. El model educatiu del nostre país el decideix el Parlament de Catalunya, màxim representant de les catalanes i els catalans i qui té la competència per legislar.

La llengua catalana i la immersió lingüística són, sobretot, eines de cohesió, integració i, a més, són també eines per la igualtat d’oportunitats. Perquè el català no pot ser la llengua d’uns quants, dels que som “d’aquí”. Per això cal defensar i reforçar el model d’immersió lingüística i l’escola en català, un model que no podem posar en perill, ja que és en aquest àmbit on tenim el principal bastió de defensa de la nostra llengua. A la resta d’àmbits, com podria ser l’audiovisual, la literatura, l’oci o l’entreteniment, el català no és la llengua prioritària i de mica en mica el veiem en clar retrocés.

A Granollers, el Ple del passat mes de novembre va aprovar una moció de suport a la immersió lingüística, amb el suport de tots els grups municipals, excepte Ciutadans. Aquest és un exemple més del consens polític que suposa aquest model. Un consens, però que es posa en perill quan el mateix PSC, al Parlament, vota a favor d’una moció que demana el compliment de la sentència i no participa en la manifestació en defensa de la immersió lingüística. El PSC, el partit que als anys 80 va ser clau perquè la immersió lingüística es pogués implantar sembla que avui es vol allunyar d’aquesta defensa clara de la llengua i del que suposa aquesta.

Per tant, no només hem de sumar esforços i vetllar perquè aquesta sentència no acabi obrint les portes a dinamitar el nostre model lingüístic, sinó que ens cal, sobretot, donar suport i protecció a la comunitat educativa per garantir el català com a llengua vehicular i per protegir un model d’èxit com el nostre. A més, és necessari que reforçar el català sigui una prioritat, a través d’una política lingüística ambiciosa que no hem tingut fins ara. Si ens adormim amb la llengua, la perdrem.

Edicions locals