Ho tornarem a fer

Voluntari Granollers per la Independència – Primàries Catalunya

Falta poc perquè aquesta frase esdevingui, si no ho és ja, de les que se'n diu de Google. Tothom sap a què podria fer referència en termes generals, però almenys, ara per ara, ningú amb naturalesa escèptica n’espera res d'útil.

La pandèmia de la Covid-19 ha sigut un desastre en l'àmbit mundial i es fa difícil trobar la part positiva. Ha servit d'excusa o amagatall per no tornar-ho a fer. Sembla que només es pugui treballar per posar fi a una pandèmia i que altres causes, que són per les quals alguns han estat escollits, no es puguin fer paral·lelament. És per un tema de sou? És per vagància? Potser per por? En teoria, no ho sabem... És cert que quan algú no s'ha vist mai en una situació, políticament parlant, tan bona i que portava anhelant des de feia dècades, potser no és massa bona estratègia seguir de manera franciscana el que es portava exigint el mateix temps des que ho portaven anhelant. Com es diu popularment: tampoc ens ho prendrem tot al peu de la lletra.

Un gran error de la societat catalana ha estat prendre massa tasses de cafè amb aquest tipus de frases per seguir amb la mateixa rutina avorrida, sensacionalista i pobra pel que fa al contingut. Segurament per aquesta quantitat de cafeïna innecessària s'han fet conselleries de feminisme per canviar el títol de l'himne de Catalunya de Segadors a Segadores, presentar mocions de moda als ajuntaments o voler crear polèmica amb el Tió. Sembla inversemblant que, precisament, el sector minúscul de la societat que ha volgut crear aquesta polèmica sigui el mateix que els que diuen que els d'extrema dreta creen polèmiques a base de debats que afecta una part ínfima de la població –Ei! I tota la raó–. Ara ens hauríem de preguntar a qui afecta la polèmica Tió/Tiona i quina relació hi ha entre els d'extrema dreta i els polemistes de l'altra banda. Els extrems, hi ha vegades, que es toquen.

Qui ens havia de dir que qui sosteníem i seguim sostenint l'economia espanyola acabaríem debatent aquests temes... Potser ens hem rebaixat? Hi ha gent que pensa que no. Que som els altres que som massa radicals i taxatius. Cada vegada fa més ridícul pensar que l'1-O va ser l'únic moment on érem més a prop de complir amb un mandat que van decidir els accionistes majoritaris d'un gran poble, la societat catalana.

Fa llàstima haver de rendir homenatge al sector reaccionari de la dreta espanyolista que va fer que els catalans ens despertéssim d'hora per anar a treballar de veritat. Si mirem els darrers anys, va ser quan el poble de Catalunya era més convençut que mai. Semblava que tenir als no tan dolents ens donaria algun benefici polític o com a societat, però l'únic que ens ha donat és més son i una taula de diàleg on a l'altra banda no ens van rebre ni amb ratafia.

Vull pensar que un govern està per fer-ho millor que l'anterior, però com a mínim, en l'àmbit independentista només fem que rebre decepcions d'un president que acostumava a dur un cartell on deia: cada segon Espanya ens roba 450 euros. Ara sembla que per alguns no hi ha res que no ho arregli una taula de diàleg o uns pressupostos generals on només s'exigeix l'ambició de voler posar les plataformes digitals en català. Lícit i legítim, però poc ambiciós.

És cert que hi ha hagut molta gent que ha votat al del cartellet, però també és cert que hi ha gent que malgrat la decadència que portem en aquest aspecte, el seguirà votant. Enteneu-me, si no és ell serà un altre.

No crec que l’única solució sigui simplement posar un altre partit o persona, però em decep pensar que els catalans ens movem a partir de les circumstàncies que ens envolten en cada època. I crec que som un poble amb suficient poder per exigir més inversions, per lluitar contra el dèficit fiscal que acumulem i seguim acumulant amb l’Estat espanyol, per desenvolupar la nostra economia, per realment defensar la immersió lingüística o per poder votar qualsevol qüestió que una gran part de la nostra societat reclama sense la necessitat d'haver de patir conseqüències repressives.

El complex d'inferioritat que es respira ha deixat i deixarà una empremta que serà difícil esborrar. Però cal treballar diàriament pels beneficis dels catalans i, sobretot, saber fer-se a un costat quan un no es veu capacitat per portar el timó del país.

Potser caldria començar a parlar menys d'unitat i confiança per convèncer-nos que es pot anar a qualsevol lloc amb persones amb les quals només comparteixes una ideologia republicana i independentista. Aquesta és l'única unitat que es podria reclamar. I va ser per aquesta unitat que l'1-O va ser possible. I crec que s’ha de saber aprofitar les coincidències ideològiques per poder fer front algú. De moment, però, estem alimentant el seu discurs: la unitat espanyola i la divisió catalana.

Si ho tornem a fer, espero que no sigui continuant el dol intel·lectual i reivindicatiu que portem des de fa ja més de quatre anys i comencem a corregir i reactivar el que un dia un 155 va aturar.

Edicions locals