Josep Homs i Corominas, en remembrança del 25è aniversari de la seva mort

Historiador i regidor de l'Ajuntament de Granollers

En Josep Homs va morir el 6 de març de 1997, a l’edat de 42 anys. No és fàcil trobar les paraules adequades per descriure resumidament aquí l’emotiu record i les vivències compartides de qui va ser per sobre de tot, un gran amic. I és que l’Homs, malgrat els anys passats, formarà per a mi part del grup restringit de persones amb qui m’he sentit més vinculat.

Ens vam conèixer l’any 1978, quan em vaig incorporar com a docent a l’Escola Municipal de Treball. Ell aleshores era professor de l’especialitat d’administració i estava acabant Magisteri a la Universitat de Barcelona, però ell ja tenia pensat de continuar amb la llicenciatura de Geografia, que va finalitzar el 1984. Recordo la manera apassionada com en Josep va gaudir estudiant geografia, i crec que en aquesta disciplina ell es va sentir del tot realitzat.

Mentrestant per aquells anys, l’Homs –així era com l’anomenàvem– havia format part com a cap d’estudis de l’equip directiu de l’EMT juntament amb el recordat Antoni Picola, sotsdirector, i en Josep Mayoral, director. Eren moments de debat, replantejament i renovació del sistema pedagògic. Sota l’impuls d’aquella direcció, i la implicació d’un bon grapat de professores i professors, l’Escola visqué un moment de canvi. D’aleshores, són molts els projectes que em venen a la memòria, com ara la publicació del llibre De Semproniana a Granollers. Un grup de professors del departament d’Humanística –entre ells, Joaquim Ledesma, Jordi Pardo i Llorenç Pelàez, i també, Homs– imaginàrem una nova manera d’explicar les ciències socials a l’alumnat dels primers cursos de formació professional, fent-los més actius i observadors, fomentant el coneixement de l’entorn més proper i organitzant múltiples activitats fora de l’institut.

Amb en Josep ens va unir, com esmenta el geògraf Oriol Nel·lo, “la docència a l’EMT i els estudis sobre la realitat de Granollers”. La seva producció d’articles i publicacions va ser molt prolífica. Em referiré a aquelles que han restat en el meu record. Com a membre de l’àrea d’Història Contemporània del Museu de Granollers va participar en l’exposició i l’organització de conferències amb motiu del 50è aniversari del bombardeig de Granollers de 1938. L’estudi de l’evolució demogràfica de Granollers durant la Guerra Civil fou un dels eixos de la seva investigació. Al 1990 s’editaren els dos volums: Granollers 1936-1939: conflicte revolucionari i bèl·lic, estudi guanyador de la cinquena Borsa d’Estudis Joan Camps, i el resultat de la seva investigació El període bèl·lic: moment de canvis i transformacions en les tendències generals demogràfiques. Va participar en la 33a Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos que Granollers va acollir el 1987, presentant un estudi sobre l’evolució demogràfica de la nostra ciutat. Sempre els seus estudis es basaven en el rigor i en l’aprofundiment dels temes que tractava. Al voltant de la nostra investigació intervinguérem en unes jornades organitzades per l’Archivo Nacional de Salamanca sobre els moviments migratoris durant la Guerra Civil. Del record d’aquell desembre de 1988 a Salamanca en resta el moment excepcional de vaga general que visquérem. Però si en algun treball en Josep Homs va gaudir de manera especial va ser en els articles que sota el títol de Granollers, retalls d’història urbana va anar publicant a Revista del Vallès. Recordo els moments en què em llegia a l’estudi de casa seva els articles que volia publicar, i sempre acollia observacions. Granollers, retalls d’història urbana és encara avui una obra de consulta imprescindible per saber de la nostra ciutat.

Una altra de les facetes que voldria destacar de la trajectòria de Josep Homs és l’anàlisi que, a través dels seus escrits, feia sobre l’articulació del territori metropolità. Ara que s’ha impulsat l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona rellegir les aportacions de Josep Homs resulta del tot interessant. Va ser el seu coneixement, compromís i capacitat que el van conduir a estar al capdavant dels projectes estratègics impulsats pel Consell Comarcal del Vallès Oriental, primer, i de la direcció del primer Pla estratègic de Granollers, després.

Vaig coincidir per darrera vegada amb en Josep a la presentació del llibre del 75è aniversari de l’Escola Municipal de Treball, a la Fonda Europa. Per a ell l’edició d’aquest llibre tenia molt de valor afegit. En acabat ens vam acomiadar i vaig marxar molt preocupat pel seu estat de salut.

Com trobo a faltar les freqüents converses que manteníem sobre com volíem que fos Granollers! Ens vas deixar massa aviat, Josep. Acabo aquestes ratlles rememorant les vacances passades a Menorca, el viatge en barca a Trebalúger, sa bereneta a la cova des Coloms i la posta de sol a Cala Blanca.

Edicions locals