Viure dignament en el desordre mundial

Escriptor. Ha estat promotor de la Festa de les Lletres Catalanes del Vallès Oriental

La dignitat de la convivència mundial dissortadament només té una direcció, el desordre global al servei de l’egoisme. El món suposadament civilitzat està governat per dos models polítics: dictadura i democràcia. I l’argument fonamental de les dues és el mateix: la força armada. El resultat ens el dona una gran majoria humana que no pot viure en dignitat i el que és més inhumà rau en el fet de negar-li el dret. La persona davant els grans poders fàctics, també en el segle XXI, és una mercaderia que es compra i es ven. Només una senzilla ullada ens ho fa conèixer.

En l’actualitat el poder està en mans de la filosofia del diner i la filosofia del pensament fins i tot s’elimina de les escoles. El meu valor és la meva riquesa econòmica i imposa el comandament de la injustícia. És tan greu el problema que fins i tot la natura ha estat desnaturalitzada pel diner. El canvi climàtic és una exigència de model de convivència. I la resposta del diner genera noves guerres. La guerra de Rússia contra Ucraïna demostra la irracionalitat del poder. Un president format en un suposat comunisme, convertit en un multimilionari, només té les armes com argument sense importar-li un desastre nuclear, que pot desembocar en la fi del món.

Senzillament, la política no té filosofia del pensament humà. Ni la dictadura, ni la democràcia donen importància al pensament i ho han demostrat sempre amb la seva incapacitat de seure a la taula i dialogar. El pensament és una demostració del dret que defensa la llibertat.

Fa més de dos mil anys que va sonar ferma una veu de dignitat que proposà la llei que substituïa a les existents: la llei de l’amor que té dues direccions: estima Déu per damunt de tot i al pròxim com a tu mateix amb un detall distintiu, que pròxim també ho és l’enemic. I la política humana actua oblidant aquesta filosofia de transcendència infinita. I viure dignament en la convivència humana mundial és un gran problema. La minoria viu indignament provocant la indignitat de la majoria. El que no veu, ni vol entendre aquesta minoria, és que la misèria de la majoria pugui ser la demostració de dignitat més extraordinària. El sacrifici de la Creu ha fet el miracle que l’egoisme del poder polític no entén, ni vol.

Edicions locals